Subirats

Subirats és el municipi més extens de la comarca de l'Alt Penedès. El seu terme municipal comprèn diversos nuclis i barris: Sant Pau d'Ordal (cap de municipi), Lavern, Ordal, Torre-ramona, El Pago,Els Casots,Can Rosell,El Rebato,Ca l'Avi,Can Cartró,Can Batista,Cantallops,Casablanca i Muntanya Rodona. Com a hereu de l'antic terme feudal del Castell de Subirats, fins al maig de l'any 1764 era també inclosa la jurisdicció sobre Sant Sadurní d'Anoia, llavors Sant Sadurní de Subirats i el nucli de Monistrol d'Anoia. La viticultura és la principal producció del territori que té un paper capital en el seu paisatge i l'esdevenir diari dels seus pobladors. Aquesta tradició vitivinícola fa que Subirats aglutini el major nombre d'hectàrees de vinya de qualsevol municipi del Penedès, situat al cor d'aquesta regió elaboradora de vins i caves per excel.lència.

Però els camps d'aquest extens municipi no només és ple de ceps. Els pagesos de Subirats es dediquen també a la resta de conreus típicament mediterranis, destacant un per sobre de tots: el Préssec d'Ordal. Molt apreciats i amb denominació d'origen pròpia, l'alt valor qualitatiu que tenen aquests préssecs és conseqüència de dos factors molt importants i que no es donen enlloc més. Per una part el tipus de sòl calcari, típic de Subirats, i per l'altra la seva condició de conreu de secà que li dóna un aroma i un gust difícil de trobar en altres varietats. Si a aquests dos factors li afegim el fet que el producte es cull en les condicions òptimes de maduració, fa que el préssec d'Ordal sigui conegut per les seves excel·lents qualitats aromàtiques i gustatives. Tots els caps de setmana d'estiu els elaboradors el venen directament collit de les seves terres al Mercat del Préssec d'Ordal. Fins i tot una temporada gastronòmica que té com a eix aquest fruit se celebra tenint com a base la coneguda i excel·lent reputació culinària dels restauradors de Subirats.

Els subiratencs són coneixedors de l'important patrimoni paisatgístic, arquitectònic i cultural del seu municipi i potencien l'activitat turística per tal de mantenir un estil de vida rural amb tots els serveis del segle XXI. Així doncs van decidir recuperar un antic baixador de tren inaugurat el 1958 i el van convertir en estació vitivinícola, símbol de la cultura del vi i epicentre de les Rutes Vitícoles del municipi i de la comarca. Aquesta és una terra amb llarga història i tradició i cultura que té el centre històric al Castell de Subirats, del segle X, amb el santuari de la Mare de Déu de la Font Santa al seu costat i escenari del conegut aplec del pa i l'empenta. Al peu es troba el nucli medieval de Torre-ramona, un espai únic on cada any se celebra, davant les parets de l'imponent Palau dels Gralla, el Festival de Música a les Vinyes durant el mes de juliol. La Mostra de Vins i Caves “Subirats Tasta'l” al desembre o la benvinguda a la primavera del “Subirats en flor” són altres esdeveniments que volen donar a conèixer el caràcter acollidor i hospitalari de la població de Subirats.

Subirats és un municipi turístic molt ben comunicat. Ja l'antiga Via Augusta romana passava per aquestes terres, a l'igual que ho fa l'hereva autopista. Tanmateix el famós Port d'Ordal no ho seria tant sinó fos pel pas de la carretera general N-340 de Barcelona a Tarragona i València. Fins i tot dues torres de telègraf òptic van ser situades en aquestes contrades, les muntanyes d'Ordal, un espai natural encara per descobrir. La conquesta d'aquest enclavament va ser d'especial importància tant a la Guerra del Francès com la Guerra Civil Espanyola i hi ha itineraris per mostrar les seves restes. Finalment hi ha un patrimoni intangible pel qual també s'ha de visitar Subirats: la seva gent. Sobretot la rica cultura popular i tradicional representada a les seves festes per cinc colles geganteres, tres grups de teatre, colla de diables, bastoners, grallers, balls, etc. Un folklore del qual és una bona peça aquesta dita popular a la Mare de Déu de la Font Santa, de Sant Perede Subirats:

Vuit centúries, vostra imatge
Al vianant fou bon guiatge
En aquestes encontrades
Senyalant-hi el blau paratge
De bosc i vinyes enjoiades
D'eternes felicitats.