Soriguera

Entre les magnífiques valls i muntanyes s'amaguen els 14 petits pobles del municipi de Soriguera, la principal activitat dels quals resta centrada en la ramaderia. A la vall de Siarb, la principal del municipi, la riquesa del patrimoni històric, compost per búnquers de la Guerra Civil i vestigis del poble medieval abandonat de Santa Creu de Llagunes, conviu amb formacions geològiques de colors vius.

Des del cim dels seus 2.439 metres d'altitud, l'imponent cim d'Orri constitueix un mirador únic que domina els Pirineus i els indrets més espectaculars del municipi inclosos al Parc Natural de l'Alt Pirineu. Recórrer els camins tradicionals és, sens dubte, la millor manera de descobrir tots els encants que amaguen els pobles i les muntanyes del lloc.

El municipi de Soriguera, que ja existia a l'època medieval, es coneixia com a Vescomtat del Pallars. El vescomtat es va establir durant el segle IX pels comtes de Tolosa, que també ho eren del Pallars. Es va anomenar inicialment de Pallars i després vescomtat de Siarb i finalment vescomtat de Vilamur. El vescomtat passà de les mans del comte als seus hereus i finalment va ser adquirit pels ducs de Medinaceli.

El vescomte de Vilamur era el batlle dels castells pertanyents al Senyor de Malmercat. Els vescomtes Pere i Stranea van establir el Mercat de Verneda on es venia sal de Gerri, i els comtes Artal i Guillermina van fer signar un acta de protecció al Sr. Arnau de Malmercat.

El castell de Malmercat va ser atacat pel Bord del Pallars l'any 1373 i va quedar com a botí de guerra, incloent-hi el castell de Vilamur. Les terres del Comte del Pallars van acabar formant part del territori dels ducs de Medinaceli.

En aquests pobles, on l'economia ha estat la subsistència, hi ha hagut moviments migratoris que han deixat molts pobles sense gent. La Guerra Civil Espanyola va fer aflorar les rancúnies i enveges entre veïns, i les fortificacions de Vilamur actualment formen part dels Espais de Memòria del Memorial Democràtic.

Llocs d'interès

Despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes

Tot pujant el Port del Cantó per la N260, entre Sort i la Seu d'Urgell, gairebé arribant al cim, a 1628 metres d'altitud i amb vistes a tota la Vall de Siarb, els antics habitants de la zona hi van aixecar un poblat emmurallat.

Amb un fort desnivell, s'hi conserva un mur perimetral que delimita l'espai del poblat. A un dels seus costats, adossada al mateix mur de pedra seca, es distingeix una torre de vigilància i defensa de planta gairebé quadrada (3,40 x 3,60 m), que posteriorment també es va utilitzar amb la mateixa funció durant la Guerra Civil espanyola. En les primeres capes de les excavacions s'han localitzat fustes calcinades, bales i casquets, mentre que en nivells més profunds s'han trobat fragments de ceràmica grisa d'època medieval.

Hi ha un segon mur, paral·lel al de tancament, que probablement servia per compensar el desnivell del terreny i permetia, entre els dos murs, un pas de ronda que envoltava tot el poblat. Es calcula que el poblat va ser abandonat entre finals del segle XIII i inicis del XIV. Tanmateix, al llarg dels segles, l'indret ha estat reutilitzat com a refugi de pastors i, més tard, com a punt de guaita durant la Guerra Civil espanyola, gràcies a la seva ubicació estratègica.

L'ermita romànica de la Mare de Déu d'Arboló

El santuari d'Arboló ha estat un espai de gran devoció popular i origen de moltes llegendes. Està situat a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, a 639,7 metres d'altitud.

Es tracta d'una ermita romànica llombarda, construïda al segle XII, tot i que hi ha referències anteriors: ja l'any 920 apareix esmentada, i fins i tot l'any 817 es documenta un castell anomenat “castro Erbolone”, situat on avui hi ha l'església. L'edifici presenta trets avançats per al romànic de l'època, com la imposta en forma de guardapols que recorre la façana i els murs laterals, i els carreus de forma gairebé quadrada, molt ben treballats i encaixats.

Un element singular és el campanar-comunidor, una petita estructura oberta als quatre vents des d'on es feien pregàries per protegir el poble de plagues, tempestes i altres mals. La seva proximitat al riu va fer que la Mare de Déu d'Arboló fos especialment venerada pels raiers.

Segons una llegenda, l'ermita va ser construïda pel primer comte del Pallars com a mostra d'agraïment a la Mare de Déu, que l'hauria ajudat a vèncer els moros en aquell lloc. També és popular entre els joves: es diu que posar el peu en un forat d'una paret el dia de l'aplec garanteix trobar parella durant l'any. Amb el seu encant arquitectònic i un entorn natural privilegiat, l'ermita d'Arboló és una visita molt recomanable.

Si esteu buscant un lloc per desconnectar del enrenou de la ciutat i gaudir de la tranquil·litat de la natura, Soriguera és la destinació perfecta!