Santa Maria d'Oló

Santa Maria d'Oló, al nord del Moianès, es troba envoltat d'un espectacular paisatge de camps i boscos. El nucli primitiu del poble es troba assentat a una alçada de 542 metres. Aquest nucli es formà dalt del turó al voltant de l'antic castell i l'església de Santa Maria, i avui s'ha estès i comprèn els ravals de la Rovirola i de Santa Eulàlia.

Les primeres referències sobre Oló, apareixen d'una forma totalment ocasional en dos documents que parlen sobre la dotació de la catedral de Vic, els anys 889 i 890. Fins a mitjans del segle X el terme d'Oló se situa dins del comtat d'Osona, i de mig segle cap endavant ja es troba al comtat de Manresa.

Es conserven documents de l'any 931 que fan referència al castell d'Oló, una construcció medieval dels segles XII o XIII, construït al cim del turó de 546 m. d'altitud, entorn del qual es va originar el primer nucli de poblament de Santa Maria d'Oló.

Al costat del castell d'Oló construït dalt del turó s'hi edificà una església romànica i, el més probable és que, a la sagrera de l'església, protegida pel castell, s'hi comencessin a construir cases, insinuant el que serà el poble d'Oló segles després. 

En els segles XVII i XVIII hi ha un creixement demogràfic de Santa Maria d'Oló, que s'explica pel desenvolupament de les activitats tèxtils relacionades amb la llana i els seus protagonistes: paraires i teixidors.

Esquitxat de petites esglésies i ermites d'estil romànic, Santa Maria d'Oló, ofereix un passeig tranquil de retrobament. Les barraques de pedra són el llegat d'una profunda tradició rural, lligada fonamentalment a l'economia de la llana i la vinya fins a la crisi de la fil·loxera.

Destaca el patrimoni modernista (amb obres de Puig i Cadafalc, d'Eduard Balcells o d'Ignasi Mas Morell) i el llegat barroc, com el retaule que es conserva en perfectes condicions a l'església de dalt el poble o a Sant Joan d'Oló on es conserven tres magnífics retaules barrocs, un conjunt únic i de gran bellesa.