Sant Julià del Llor i Bonmatí

Sant Julià del Llor i Bonmatí és ara mateix el municipi més jove de la comarca de la Selva, ja que es va constituir com a tal l'any 1983, després de segregar-se d'Amer.

El terme municipal, de 9,73 km2, s'estén al llarg del marge esquerre del riu Ter, limitant al nord i a l'est amb els municipis d'Amer, Sant Martí de Llémena i Sant Gregori, i el componen dos nuclis de població: Sant Julià del Llor, al sud-oest, i Bonmatí, a l'est, i un bon nombre de masos dispersos.

Resum històric del municipi

En l'actual territori del municipi s'han trobat registres ibèrics en alguns pujols de la vall de l'actual riu Ter i també es té constància que els romans treien profit de les plantes vora del riu Ter. Més recentment, cap a l'any 884 amb l'expansió del cristianisme, el monestir de Sant Gregori van fundar algunes ermites, com la de Sant Julià del Llor.

El 1734 comença l'explotació del plom a Sant Julià, el ferro era escàs, ja que temps abans ja s'havia extret per a ser utilitzat per a tallers on s'arreglaven i es feien eines de ferro (fargues). També es va començar a extreure a Anglès i a Osor.

La indústria cotonera “Joaquim Estrany i Fills” s'instal·la el 1898 a la colònia Bonmatí i dona feina a unes 400 persones. Al cap de tres anys la segona nau s'arrenda a H. Vicente Casacuberta que també es dedicarà a la producció de cotó. Però a partir del 1912, l'empresa Casacuberta passa a controlar les dues naus tèxtils.

El 1903, a la tercera nau. Salvador Torras Domènech fabricava paper i donava feina a un centenar de persones.

Durant la guerra civil, les naus industrials són convertides en fàbriques de producció militar. Durant la retirada dels republicans (1939), Líster dinamita el pont de la colònia. L'empresa Fábricas L. Matas y Pons S.A. compra les naus de la colònia M. Bonmatí i les naus tornen a reprendre la producció tèxtil.

Els habitants de Sant Julià del Llor i Bonmatí estan descontents amb l'administració del municipi i tenen voluntat d'autogovern. El 22 de febrer del 1983 la Generalitat de Catalunya autoritza la constitució del municipi independent.

Llocs d'interès

Mas Bonmatí

Edifici mil·lenari, propietat de la família Bonmatí, que durant vint-i-cinc generacions l'ha acollit al llarg de la seva història. El 1920 va ser transformada en casa residencial a estil neogòtic. És fàcilment localitzable, degut a l'altura de la seva torre octogonal de cinc plantes i amb un teulat punxegut. A la banda nord de l'edifici hi podem localitzar la capella privada de la Puríssima. L'arquitectura del mas, és una mostra de poderes de Manuel Bonmatí.

Colònia Bonmatí

La colònia Bonmatí és una de les més joves de la ribera del Ter (1896). Les tres fàbriques, dos de tèxtils i una paperera, es beneficiaven de la força mecànica del Ter.

Manel Bonmatí va arrendar els locals, cada un tenia la seva pròpia canalització d'aigua. Els primers anys de funcionament de les fàbriques, el Ter aportava un cabal irregular, degut a la manca d'embassaments.

Durant el pas dels anys, les fàbriques s'han anat modernitzant i han passat a propietats privades: fusters, ferrers, fabricació de bastons i la central hidroelèctrica que continua en funcionament.

Capella de la Immaculada Concepció

Capella adossada al mas Bonmatí. Construïda l'any 1886, propietat de la família Bonmatí. Va ampliar-se la nau, es construí el campanar i es va decorar l'interior i l'exterior l'any 1900. Un cop remodelada, es va beneir el 14 de febrer de 1902. Durant la festa de la Puríssima, la gent de la colònia construïa fanalets de paper i els col·locaven a les finestres de les cases. Actualment, el grup Nova Frontera confecciona els fanalets i es continua celebrant a Bonmatí aquesta festa assenyalada. El 1970, durant la construcció de la parròquia Santa Maria de Bonmatí, la capella Bonmatí va ser provisionalment l'església parroquial.

Pont Romànic de Sant Julià del Llor

Construcció romana encara vigent i actualment restaurada. A mitjan segle XVIII els aiguats deixen malmès el pont vell de Sant Julià i és substituït per passeres i barques de llibant.

La Cavorca II

Aquestes ruïnes, que s'han conservat miraculosament, reben el nom popular de Castell dels Moros i la Cavorca. Es troben a cada costat de la carretera de St. Julià. Les seves mides són de 2,5 m d'alçada per 4 m d'amplada. Es creu que antigament aquests jaciments eren monuments sepulcrals romans.

Església de Sant Agustí

Església parroquial probablement preromànica. Es troba emplaçada al cim del turó més alt del municipi (295 m). L'edifici va ser reconstruït degut als terratrèmols de 1427, actualment es conserva molt poca part autèntica de l'edifici. Està formada per una sola nau, amb dos arcs de degradació que formen un arc triomfal. L'absis semicircular té forma de ferradura. També conté una rectoria i una sagristia. Davant d'ella es localitza el cementiri, renovat el 1875.

Capella de Sant Pere Màrtir

Al bell mig del bosc, al nord del turó de Sant Julià, algú va edificar una capella de poc més d'un metre quadrat. L'any 2000 va ser restaurada i beneïda la nova imatge. La festivitat del sant se celebra el 29 d'abril de cada any.

L'Aulina

Sota el brancam de l'aulina monumental de can Muné, plantada fa dos segles, trobàreu el repòs fresc i ombrívol de la font. Al voltant hi ha crescut la urbanització Massana.