Sant Boi de Lluçanès

SITUACIÓ

Sant Boi de Lluçanès està situat al nord de la comarca d'Osona i al nord-est del Lluçanès, amb una extensió de 21,17 km2.  L'agricultura, la silvicultura, la indústria i el comerç formen l'economia local.

El terme municipal queda força ben delimitat per carenes muntanyoses formant gairebé una vall. De Nord a Llevant per la serralada dels Munts (1050m), Puigcornador (977m) i la serra de Sant Salvador (952m). De Ponent a Migdia per Vilarrasa (867m) fins a Cornet (857m). A la part de Migdia per la serralada de Sobremunt (892m).

NUCLI URBÀ

El nucli urbà queda situat al nord est del terme, al tocar dels Munts i en un suau desnivell vers el fons de la vall, per on transcorre la riera del Sorreig, poc cabalosa, ja que neix poc abans d'entrar en el terme. El poble està format per un nucli antic molt interessant, vertebrat per antics carrerons empedrats, i cases arrebossades i de pedra vista, bastides als segles XVII i XVIII, que han estat restaurades i conserven portals amb llindes datades d'aquests segles, i petites places que s'adapten a la pendent del terreny.

En aquesta zona del poble hi trobem el local social del Centre, lloc de trobada dels Santboiencs i Santboienques per assistir a diferents actes culturals al llarg de l'any.

Domina la majestuosa església parroquial de Sant Boi, d'estil barroc neoclassicista situada en un punt elevat i que es fa visible des de molts punts del terme municipal. Està formada per 3 naus amb planta de creu llatina. En el seu interior podem observar el retaule presidit pel patró Sant Baldiri, d'estil barroc. L'església conserva un dels tresors de l'art barroc més importants de tot Catalunya: 8 retaules originals barrocs i neoclàssics, datats entre els segles XVII i XIX, que es van ser restaurats l'any 1999.

A l'ala de l'església que dóna a llevant, hi trobem adossat el campanar. Figura esvelta i de considerable alçada (32,65m), consta actualment de quatre trams construïts en diferents èpoques. Des del Segle XII fins al XX s'hi han anat fent reformes i variacions.

La campana més grossa que hi havia al campanar, fou tirada daltabaix durant la guerra per uns paletes del poble a instàncies d'un comitè de Manlleu. Se l'endugueren trossejada per obtenir-ne munició.

ENTORN I NATURA

Són molt abundants les fonts, d'aigües un xic calcàries de l'entorn, fresques i de bon gust al paladar. A pocs metres del nucli urbà podem trobar-hi la font de la Presa, la font dels Plàtans, la font de la Talaia i la que més adeptes té és la font de la Prada, tant per la qualitat i frescor de l'aigua com per l'encisador entorn on es troba ubicada, voltada de verds prats i espessa vegetació.

Els boscos de la zona estan formats pel pi roig, pinassa i el conegut roure martinenc. El Roure de la Senyora, arbre monumental protegit, es troba prop del Vilar, és un roure centenari de grans proporcions i molt visitat.

PATRIMONI

Situada a l'extrem nord-oriental del terme municipal de Sant Boi de Lluçanès destaca la gran església Sant Salvador de Bellver (romànica). Ubicada a la punta d'una carena que domina la part de tramuntana de la Plana de Vic es pot gaudir de belles vistes i una àmplia panoràmica. 

De les diferents grans masies en destaca el Vilar. Es tracta d'un gran casal documentat des del 1176, de cos quadrat amb teulada a quatre vents i una torre al mig. L'edifici actual és del segle XVIII, i conserva diferents elements destacables com l'entrada d'estil neoclàssic, uns sobreeixidors de la canalera, esculturats amb carots d'animals, que es troben a sota la teulada de la façana principal, dues galeries porxades amb arcs carpanells o la capella adossada de la Mare de Déu del Roser. A mitjans del segle XIX l'hereu del Vilares va casar amb una rica pubilla de la Cerdanya, Lotgarda de Pedrals, unint dos grans patrimonis.

La casa té associades dues llegendes: el follet del Vilar i el salt de la cabra, que ens parlen de l'esplendor d'aquest gran casal.

COMERÇ, PRODUCTES, FIRES I FESTES

El poble és reconegut per l'excel·lent pa que s'hi pot comprar (elaborat amb un antic forn de llenya) la qualitat en restauració i els productes locals. És, també, terra de bolets (el més important i apreciat és el rovelló), caça i bona cuina.

Les festes de Sant Baldiri (es celebren els dies propers al dia 20 de maig, dia del patró Sant Baldiri), la Festa Major (15 d'agost) i el concurs de pintura ràpida (12 d'octubre) són esdeveniments i festes molt estimades pels vilatans.

També pels volts de l'octubre se celebra la Fira del Tastabolet, on els restaurants i establiments locals ofereixen una degustació de tapes amb aquest ingredient com a protagonista. Tot això acompanyat per una actuació musical i la presència d'inflables i tallers infantils a la plaça Nova del poble.