Sant Bartomeu del Grau

Sant Bartomeu del Grau és un municipi de la comarca d'Osona, situat a l'oest de Vic, a l'altiplà del Lluçanès.

Des dels inicis de la seva història fins al segle XVI el poble es trobava disseminat i avui encara se’n conserven la majoria dels masos (el Vilar, el Pujol, Vilaseca, les Ferreres, la Codina, Vilanova, el Vilaró, l'Alovet, entre d’altres). Sembla que aleshores, durant el segle XVI, havia començat a créixer el poble actual sota el serrat Puiggiró, al voltant de dos hostals, a banda i banda del camí transhumant que anava de la Selva al Pirineu. El creixement d’ aquest nucli al llarg dels segles XVII i XVIII féu que l’any 1780 s’hi traslladés el culte parroquial. Així es va construir una nova església, més espaiosa, d’estil barroc neoclàssic, al capdavall del poble. 

Situat a la part meridional del municipi, l’any 1840 fou annexionat a Sant Bartomeu del Grau el llogaret de l’antiga quadra d’Alboquers. Apareix documentat ja l’any 964, i l’església es cita com a parròquia amb el nom d'Albocers o Albochers a la llista més primitiva de parròquies del Bisbat de Vic, que sembla ser de meitat del segle XI. Durant els segles XIII i XIV apareix amb els titulars de Sant Cugat i Sant Jaume, perquè antigament coincidien ambdues festivitats litúrgiques.

Situada al lloc anomenat el Grau, prop del cingle, hi trobem l'església vella de Sant Bartomeu del Grau, considerada l’origen del poble, conserva una part de la seva construcció i les traces del que fou una església romànica del segle X. Es documenta a partir de l’any 961 i continua apareixent esmentada als segles posteriors. Fou renovada durant el segle XI i se li afegiren unes capelles laterals fins a l’any 1780, quan es traslladà el culte a l’actual església parroquial.

La capella de Sant Miquel de l'Erm es trobava situada al nord del terme, a molt poca distància del mas Sant Miquel, dalt d’un petit turó. Les primeres notícies daten de l’any 1179, any en què fou consagrada pel bisbe de Vic, Pere Redorta.