Sant Aniol de Finestres

El municipi de Sant Aniol de Finestres és el més septentrional de la vall i es troba situat concretament al nord-oest de la mateixa. Forma part de la comarca de la Garrotxa i els seus relleus participen plenament del paisatge garrotxí. Els límits del terme municipal són al nord amb Santa Pau i Mieres, a l'est amb Sant Martí de Llémena i Mieres, al sud amb Amer i a l'oest amb Sant Feliu de Pallerols i Les Planes d'Hostoles.

Té una superfície de 47,7 Km2 dels quals, gairebé les tres quartes parts són de domini forestal, conformant un paisatge abrupte i escarpat a les vessants de les muntanyes que el voregen i molt celebrat pels amants de l'excursionisme i l'escalada. El municipi està compost pels nuclis de Sant Aniol de Finestres, Sant Esteve de Llémena i la Barroca.

Damunt la serralada que separa la vall de Mieres, Hostoles, Les Medes i Llémena, a 880m d'altitud, s'alça l'església dedicada a Santa Maria. És un temple d'una sola nau, amb campanar d'espadanya de dues obertures, una de les quals conserva la campana de 1840 apadrinada pels Rocafiguera. Els terratrèmols del segle XV van malmetre la seva estructura. El santuari serva el ressò de les guerres carlines.

Festes i tradicions

• Aplec de Finestres (diumenge de la santíssima trinitat)
• Aplec de Santa Lena (dilluns de Pasqua)
• Caminada anual de Sant Aniol de Finestres

La Vall de Llémena

La Vall de Llémena és un dels indrets naturals més ben conservats de les comarques gironines i a tan sols un pas de la ciutat de Girona. A cavall de dues comarques, entre el Gironès i la Garrotxa, i amb una superfície de 184 km2, la vall rep el seu nom de la riera de Llémena, element emblemàtic i de cohesió territorial, que travessa la vall des de la capçalera fins a la seva desembocadura en el Ter, al seu pas per Sant Gregori. A l'entorn de la riera gira la vida dels seus municipis, Canet d'Adri, Sant Aniol de Finestres, Sant Gregori i Sant Martí de Llémena, per on s'estenen petits pobles, antics veïnats i singulars masies en un marc de gran valor paisatgístic. La combinació entre els camps de conreu, els diferents tipus de bosc, els cingles i la presència de l'aigua, conformen un paisatge harmònic modelat per la natura i els usos tradicionals dels seus recursos. Aquesta situació geogràfica, així com la bellesa del seu entorn, proporcionen les condicions idònies per a gaudir d'una gran diversitat de possibilitats lúdiques, culturals, esportives i gastronòmiques per a tots els públics.

Distribuïts al llarg de la Vall de Llémena, des de ponent fins a llevant, es troben fins a sis volcans: Puig de les Medes, Puig Moner, Granollers de Rocacorba, Puig de la Banya de Boc, Clot de l'Omera i Puig d'Adri. Aquestes manifestacions volcàniques s'emmarquen dins el Camp Volcànic Català que va presentar activitat des de fa uns 14 milions d'anys fins gairebé només 10.000 anys.

La Vall de Llémena compta amb tres espais que pertanyen al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN): la muntanya de Rocacorba, el turó volcànic del puig de la Banya del Boc i la serra de Finestres que pertany a la zona volcànica de la Garrotxa. A més, el volcà del Puig d'Adri, els volcans del Clot de l'Omera i el Puig de la Banya del Boc, estan inclosos a l'inventari d'espais d'interès geològic.

Anualment la Vall de Llémena celebra al maig la Festa Remença, un esdeveniment que rememora els fets històrics de les revoltes remences que es van viure a la Vall de Llémena durant l'edat mitjana entre els pagesos d'aquestes terres i els senyors feudals. Representació teatral, danses populars i quadres costumistes, juntament amb tastet de plats remences, són els principals actes d'aquest esdeveniment supramunicipal que aplega al seu entorn la població de la vall.

Llocs d'Interès

Castell de Finestres de Sant Aniol de Finestres

Les restes de l'antic castell es troben prop del camí de Sant Antoni a Mieres i Santa Pau. La referència més antiga data de l'any 906. El castell de Finestres també és mencionat l'any 947, durant la consagració de l'església de Santa Maria de Finestres.

De dimensions reduïdes, era un castell roquer, sense gaires comoditats, situat a 960 metres d'altitud.

Església de Santa Maria de Finestres

Està situada a poc més de 5km de Sant Aniol, en una pista forestal que va fins a Mieres, accessible només a peu. Aquest temple, d'origen romànic i d'una sola nau, ha estat molt modificat al llarg del temps. De l'edifici original, només resten l'absis semicircular sobrealçat i la volta. Formava part de l'antic poble de Finestres, situat al bell mig de la serra del mateix nom.

Jaciment del Roc de la Melca de Sant Aniol de Finestres

El Roc de la Melca es troba a l'est del poble de Sant Aniol de Finestres, dins de la mateixa vall i a l'esquerra de la Llémena, a l'altre costat del torrent que ve del santuari, en un lloc molt proper a Sant Aniol.

Es tracta d'un gran bloc de pedra sorrenca que es va desplaçar fa milers d'anys del seu lloc original, deixant una petita cavitat a sota. Durant un moment molt concret de la prehistòria, fa més de 20.000 anys, aquesta cavitat fou utilitzada com a habitatge per un petit grup humà.

Església de Sant Julià de les Medes

La capella de Sant Julià de les Medes està situada dalt de la Serra de Finestres. Té una sola nau, que va ser sobrealçada, utilitzant aquest espai com a colomar. L'absis, orientat a llevant, és semicircular i conserva part de l'antiga coberta de llosa. Actualment, no disposa de campanar.

Ermita de Sant Joan de Medes

És una petita construcció d'una sola nau, sobrealçada, amb accés directe a la part superior pel costat de tramuntana. A la nau s'hi accedeix pel costat de ponent gràcies a una porta feta de carreus tallats.

Església de Sant Aniol de Finestres

Ermita de Sant Miquel de Bustins

L'any 1136, es té constància de l'existència de l'església de Sant Miquel de Bustins, quan «Arnallus clerici de Bostin» va signar com a testimoni en la donació feta per Guillem Ademar de «illum mansum de Collo cum omnibus suis pertinentiis» a l'església de Santa Maria de Finestres.

Ajuntament de Sant Gregori