Salomó

El municipi de Salomó està situat al sector nord-est de la comarca del Tarragonès, just al mig del triangle que formen Tarragona, Valls i el Vendrell, distanciat uns 20 km de cadascun d'ells. El riu Gaià fa de frontera natural entre el terme municipal de Salomó i el de Vespella. La vila de Salomó es troba en una fondalada formada per les muntanyes de la serra de Montferri i altres turons que l'envolten.

Salomó es va formar durant l'Edat Mitjana, quan degut a la Reconquesta, es va repoblar la zona. La primera referència documentada de la zona és de finals del segle X, principis de l'XI, però com a vila, la primera referència és del 1254. La població de Salomó es va veure reduïda l'any 1885 degut a una epidèmia de còlera. A més, la població es va veure afectada per la plaga de la fil·loxera que va exterminar tota la vinya i va conduir la vila a una forta crisi econòmica. Més endavant, l'arribada del ferrocarril, va compensar aquesta greu crisi.

Com a llocs d'interès d'aquesta població cal destacar l'església de Santa Maria de Salomó d'origen romànic, però que degut als seus canvis continus actualment hi predomina l'estil barroc, tot i la portalada romànica. Dins l'església es va construir entre els anys 1708 i 1715 la Capella del Sant Crist, per conservar-hi el Sant Crist de Salomó, patró de la vila venerat per tota la comarca. Dins l'església els habitants de la vila representen cada tres de maig (durant la Festa Major de Salomó) el Ball del Sant Crist, una llegenda Medieval on es narra la Invenció de la Santa Creu.

Les restes més antigues del terme es troben a la Cova Fonda o Cova dels Vergeràs, a la vora del riu Gaià. En aquesta cova s'han trobat restes de sílex i ceràmica de l'Eneolític.

Llocs d'interès

L'Església de Santa Maria

És una mostra impressionant d'arquitectura barroca, erigida sobre les ruïnes d'un antic temple romànic. Les característiques preservades del recinte original del segle XII-XIII inclouen una portalada amb un arc de mig punt elegantment decorat amb motius escacats a les impostes, una gràcil finestra de doble arc amb esqueixades, fragments de la cornisa i diversos elements decoratius a la façana.

Durant el segle XVI, es va afegir la Capella de la Mare de Déu del Roser a l'esquerra, amb una cúpula semiesfèrica que l'adorna. Amb el pas del temps, la capçalera de l'església va ser ampliada en direcció est, durant els segles XVII i XVIII, fins a l'edificació del presbiteri actual a les darreries del segle XIX.

El veritable tresor d'aquest edifici és la Capella del Sant Crist, construïda a principis del segle XVIII a l'ala sud de l'església. A més, l'edifici es complementa amb un campanar poligonal de dos pisos, que s'alça majestuosament a prop de 20 metres d'altura, tots dos exhibint un exquisit estil barroc.

Cal Cadernal

Dins dels edificis civils, es destaca "Cal Cadernal", la casa ancestral de la família Nin, estretament lligada a les llegendes i la història del Sant Crist. Als voltants del segle XVI, els Nin van arribar a Salomó, possiblement procedents del Vendrell. Alguns membres de la família es dedicaven al comerç, i Joan de Nin va ser nomenat cavaller per Carles II d'Àustria al segle XVII, rebent així el privilegi d'un escut d'armes.

La mansió té orígens del període baixmedieval, però va experimentar importants obres d'ampliació i reforma, especialment durant el segle XVII. Els laterals i la part posterior de l'edifici estan envoltats per una esplèndida muralla merletada de gairebé dos-cents metres, també construïda durant aquesta època.

Capella del Sant Crist (1708-1715)

L'Església presenta una planta de creu grega, amb el creuer elegantment cobert per una cúpula semiesfèrica que es corona amb un cimbori i una llanterna. La decoració de l'interior és característica de l'estil barroc, amb pintures murals que representen elements florals, àngels i àligues daurats, que es despleguen al llarg de les pilastres fins a culminar a la cúpula. Aquestes pintures, així com els relleus barrocs situats a les petxines de la cúpula, van ser realitzats pel pintor Jaume Pons i Monravà, un artista dels segles XVII-XVIII format a Itàlia i destacat representant de l'escola tenebrista.

La influència artística de Murillo, el Greco i Rafael és evident en les obres de Pons. La col·lecció pictòrica de l'església representa diverses escenes de la passió de Jesús, oferint una visió rica i expressiva de la història cristiana.

Inicialment, l'església tenia un retaule barroc que emmarcava el crucifix, juntament amb altres pintures decoratives. Malauradament, alguns d'aquests elements van ser destruïts al començament de la Guerra Civil de 1936-39. No obstant això, han estat substituïts per pintures murals realitzades per Joan Rifà i Benet, un pintor català membre de la Société Nationale des Beaux-Arts de París, nascut el 1926 i mort el 2009. Les noves pintures s'han integrat amb harmonia a l'ambient de l'església, mantenint l'esperit artístic i la majestuositat del seu interior.

Ajuntament i antigues escoles

L'Ajuntament i les antigues escoles formen un conjunt arquitectònic dissenyat pel reconegut arquitecte modernista César Martinell. Aquesta obra va ser construïda entre els anys 1924 i 1925, i va permetre la urbanització d'aquest sector del nucli urbà que es connecta amb la carretera principal.