Els Prats de Rei

Els Prats de Rei, de 32,76 km d'extensió, amb altituds que oscil·len entre els 600 i els 700 m sobre el nivell del mar, és situat als altiplans segarrencs de la comarca de l'Anoia, en un extrem de la Depressió Central i al centre d'una petita vall formada pel tot just naixent riu Anoia, inici de la davallada cap a la cubeta de la Conca d'Òdena.

El terme municipal de formes capritxoses i irregulars, limita amb els de Calaf, Sant Martí Sesgueioles, Pujalt, Veciana, Sant Pere Sallavinera, Aguilar de Segarra i Rubió. L'estranya forma dels límits termenals és deguda a les annexions d'antigues quadres, termes i jurisdiccions, i a privilegis concedits en èpoques molt passades.

El municipi és format per la vila dels Prats de Rei, situada al centre del terme, i pels nuclis urbans i poblets de la Manresana, Solanelles, Puigdemàger, el Seguers i la Quadra del Galí.

HISTÒRIA

L'origen de Els Prats de Rei el podem situar a l'època prehistòrica de la qual se n'han trobat restes, en són exemples els elements funeraris trobat a la zona de Pedrafita o el dolmen dels Tres Reis. Més endavant les terres conegudes avui en dia com a Els Prats de Rei va créixer gràcies al comerç i la importància que va adquirir aquesta zona en convertir-se en punt de pas de molts dels camins que creuaven la Catalunya central, fet que va suposar que cada vegada més fos centre d'interès pels diferents pobles que hi accedien: carolingis, musulmans, etc. fins que, durant la Guerra de Successió (1711) fou escenari de la Batalla de Els Prats de Rei en la que s'enfrontaren les tropes borbòniques i les austríaques.

Durant l'època moderna la població va creixent i prenent més importància fins a arribar a mitjans del segle XX amb una vida cultural força activa que va fer créixer el poble. Avui en dia, Els Prats de Rei és una població que viu a mig camí de Manresa i Cervera, dues de les poblacions més importants i destacables de la Catalunya interior i continua gaudint dels privilegis que li aporten la seva situació i entorn.

Els Prats de Rei és una de les poques poblacions de Catalunya en les que trobem petjades de diverses civilitzacions, de les quals el recinte històric n'està ple de testimonis. És per això que passejant pels seus carrers ens topem amb la Plaça Major porticada, herència de l'excel·lència de l'època medieval; el Carrer Nou, lloc on estaven situats els antics artesans de la vila; el Carrer del Forn o el Carrer de l'Església, aquest darrer ens convida a visitar l'església barroca de Santa Maria, edificada entre el segle XVII i XVIII. És, realment, un plaer perdre's pels carrerons i endinsar-se en la història antiga dels Prats de Rei.

Castell o Torre de la Manresana

El lloc dels Prats de Segarra va ser conquerit pel comtat d'Osona-Manresa a finals del segle IX. A principis del segle XI, quan el domini ja havia estat cedit al bisbat de Vic, ja es té constància de l'existència de la «Torre Manresana», que es troba en un petit turó que ocupa bona part de l'altiplà de Calaf, i que avui acull el nucli de la Manresana.

L'element més destacat del conjunt és la torre de planta circular, construïda a finals del segle XI o inicis del XII. No gaire més tard s'hi afegiren la resta d'estances, de les quals cal destacar una sala que conserva la coberta de volta original. Malgrat que es desconeix com era el recinte del castell, probablement l'església romànica de Sant Andreu hi estava inclosa.

Els primers possessors del castell van ser la família Balsareny, al segle XI. A partir del segle XII, el castell va passar a estar directament sota el domini dels comtes de Barcelona, i van tenir com a castlans en diferents períodes els Galceran de Pinós o els Galceran de Calders.

Al llarg de la seva història, el castell de la Manresana va viure diversos conflictes, com la Guerra Civil catalana. No obstant això, el més destacat va ser el seu paper en la batalla dels Prats de Rei (1711), en el transcurs de la Guerra de Successió, durant la qual el comandant Guido von Starhemberg va dirigir les tropes austriacistes des de la torre en la seva victòria contra els borbònics.

Es pot visitar per lliure o amb visita concertada.