Prades

Prades és una vila de la comarca del Baix Camp. El poble també és conegut com la Vila Vermella per la pedra sorrenca de color rogenc que caracteritza gran part dels seus edificis.

La seva alçada sobre el nivell del mar (950 m) fa que gaudeixi d'un clima atlàntic que l'ha convertit en un concorregut lloc d'estiueig. L'hivern, però, és fred i la neu s'hi fa present quasi bé cada any. Amb un cens de 650 habitants, a l'estiu pot veure incrementada la seva població 6 o 7 vegades. La Vila va ser catalogada com a Bé d'Interès Cultural (B.I.C.) l'any 1993, pel seu conjunt històric.

La quasi totalitat del terme de Prades es veu afectat pel PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) i la Xarxa Natura 2000 del les Muntanyes de Prades i també hi trobem part de la Reserva Natural Parcial del Barranc del Titllar i Tossal de la Baltasana.

Molt propers, encara que en d'altres termes municipals, trobem el Parc Natural del Montsant, el PENIN de la Vall del Monestir de Poblet que limita al nord amb els Plans del Pagès i la Serra del Bosc, i la Reserva Natural Parcial de l'Altiplà dels Motllats al sud-est.

La plaça, l'església, el castell i les muralles són els principals elements que determinaren, des de l'època medieval, la configuració i organització interna de la vila. L'església de santa Maria la Major, documentada des de l'any 1194 és una construcció eclèctica, de transició del romànic al gòtic i amb una façana principal amb elements renaixentistes. El castell, del qual per desgràcia ens resta ben poca cosa, era situat a l'extrem nord-oest de la població. El seu mal estat de conservació fa que sigui molt difícil la seva correcta interpretació. Fou la seu dels comtes de Prades fins que la cancelleria es traslladà al castell de Falset. L'element del conjunt castral més ben conservat ha estat l'església del castell, dedicada a Sant Miquel, de la que en queden pocs vestigis visibles, únicament l'absis amb la volta enrunada, un tram de la nau i una antiga capella lateral a l'extrem llevant del mur nord.

L'ermita de l'Abellera possiblement data del 1570, tot i que se n'han fet moltes reformes posteriors, presenta una disposició força estranya, ja que s'assenta en una cova que havia servit d'aixopluc. La cova forma part d'una cinglera que assoleix els 1.020 metres d'alçada. Aquesta situació fa que la vista que s'albira des de l'indret sigui extraordinària amb la vall del riu Brugent. Es diu que la imatge de la Mare de Déu de l'Abellera la va trobar un pastor a una alzina a la qual anava a buscar mel, i segons la llegenda, va endur-se la imatge dues vegades cap a casa i cada cop la Mare de Déu retornava al seu lloc de descobriment. També es parla que va existir una ermita anterior a l'actual a on s'hauria retirat la reina Margarida de Prades. A l'ermita hi va viure, cap al 1484, fra Bernat Boïl, primer vicari apostòlic de les Índies que va acompanyar Cistòfor Colom en el seu segon viatge a Amèrica.

A la vila hi conflueixen dos senders GR (Gran Recorregut), el GR 171 provinent de Montblanc per la Mola d'Estat, i el GR 65-5 variant del Camí de Sant Jaume, que ve de l'Albiol pels Motllats, els dos surten del poble amb un mateix traçat pels Segalassos, a l'oest.

Pels voltants de Prades hi ha nombrosos camins, senders i pistes que fan les delícies dels afeccionats al trekking, la BTT o la passejada familiar, el Camí Natural i la Ruta del Roure Reboll, en són un exemple, perfectament senyalitzats. La Ruta del Roure Reboll, ben senyalitzada, ens mostra una caminada didàctica sobre el roure reboll (Quercus Pyrenaica), exemplars únics a tot Catalunya, té un excepcional valor biogeogràfic, que es troben més o menys agrupat al voltant del Tossal de la Baltasana (Reserva Natural Parcial del Barranc del Titllar i del Tossal de la Baltasana). Proper al Camí Natural de Prades hi trobem l'arbre catalogat com a monumental Perelloner de Sisteré (Pyrus Spinosa), de 12 metres d'alçada i 3.17 metres de copa.

Com a festivitats destaquen la Festa de la Patata, el següent diumenge al 11 de setembre, que dóna inici a la campanya de la Patata de Prades (o "trumfos” com se'ls coneix localment), reconeguda com a Indicació Geogràfica Protegida (I.G.P), amb un esmorzar popular amb llonganissa, arengada, raïm i patata al forn, mercat de productes gastronòmics i concurs de guisats i truites de patates. La patata de Prades és un producte de gran qualitat amb una carn blanca, de gust dolç i de molt bona cocció, amb pell groga clara i llisa i un lleuger aroma de castanya.