Palafrugell

Palafrugell és un municipi  amb més de 23.000 habitants situat a la comarca del Baix Empordà. La ciutat la formen el nucli administratiu, a l'interior, i vora la costa els nuclis de Llafranc, Calella i Tamariu, que són en l'actualitat uns actius centres turístics, a més del nucli de Llofriu, al peu de les Gavarres, i els veïnats de Santa Margarida i Ermedàs a mig camí del mar i la plana on s'ubica la ciutat. 

Situades entre els contraforts més orientals de les Gavarres i les muntanyes de Begur, les terres que conformen l'actual nucli de Palafrugell van ser des de temps immemorials un lloc pantanós on abundava l'aigua i escassejava qualsevol mena d'hàbitat. El més antic del municipi el localitzem al paratge dels Torrents, a Llafranc, on encara avui podem apreciar el dolmen de Can Mina.

Una situació privilegiada, damunt el cap de Sant Sebastià, una muntanya imponent que cau 165 metres sobre el mar en el seu punt més alt, va afavorir que al segle VI aC s'hi establís un petit poblat ibèric. Des d'allà, els ibers controlaven el mar, però també les terres interiors. Les excavacions arqueològiques han descobert unes enormes sitges, un element significatiu del jaciment, que demostren la importància de l'agricultura per als seus pobladors, com també la ramaderia i molt especialment la pesca. També hi destacaven altres activitats, com l'explotació de les pedreres, l'artesania i el comerç amb pobles grecs i itàlics com ho demostren les nombroses peces d'importació que s'hi han localitzat.

El seu entorn natural està predominat, essencialment, pel massís de les Gavarres i les muntanyes de Begur, els quals són zones protegides, ja que són espais d'interès Natural que es troben dins del Pla de la Generalitat (PEIN). Tanmateix, la costa també és així d'accidentada cosa que ha ocasionat la formació de moltes cales i caps, com per exemple, el Cap de Sant Sebastià. 

En aquesta localitat s'hi troben Béns d'interès Cultural catalogats per la Generalitat de Catalunya; aquests són la Torre de Sant Sebastià (torre de guaita construïda al segle XV), la Torre de Can Mario (un dipòsit regulador de la pressió de l'aigua) i la Platja de Port Bo. 

Llofriu

Llofriu és un nucli de població de Palafrugell. Es troba al nord del municipi i s'estén per la plana de Llofriu, a l'est. El nucli antic de Llofriu és un interessant conjunt d'arquitectura popular, datada entre els segles XVII i XIX. El formen el conjunt de cases que envolten l'església parroquial de Sant Fruitós de Llofriu.

Dins del nucli destaca Can Bassa, un edifici datat del 1889, d'estil neoclàssic popular, residència privada dels Bassa Rocas.

Llafranc

Llafranc és un nucli de població del municipi de Palafrugell situat sobre una costa rocosa. Del passat romà, el poble en conserva els vestigis del que va ser una premsa de vi i un celler molt a prop de l'església de Santa Rosa, situada en un petit promontori, on les excavacions arqueològiques han descobert els habitatges més antics del jaciment. L'any 1980 els arqueòlegs hi van fer una descoberta espectacular i única a Catalunya: 78 teules crues d'època romana abandonades abans de la cuita.

Calella de Palafrugell

Calella és un nucli de població del municipi de Palafrugell i és un dels pocs de la Costa Brava que encara conserva l'encant que es respirava als pobles de la zona abans que arribés el turisme de masses (carrers estrets, cases emblanquinades de coberta inclinada de teula). Encara s'hi poden trobar alguns habitatges tradicionals de pescadors de dues plantes. L'antic poble de pescadors està situat en una costa rocosa, esquitxada de petites cales.

A l'estiu, el primer dissabte de juliol a la platja del Port Bo, té lloc la Cantada d'Havaneres que s'ha convertit en una de les més importants de l'Estat espanyol.

Tamariu