Os de Balaguer

Os de Balaguer és un municipi de la comarca de La Noguera, molt proper a la capital de comarca, Balaguer. Os és el nucli principal del municipi que està compost per les entitats de Gerb, Alberola i el Monestir de les Avellanes. Aquests nuclis han patit modificacions al llarg dels anys, ja que alguns pertanyien antigament a municipis ara desapareguts. Os de Balaguer es troba coronat per un castell construït per Ermengol IV Comte d'Urgell, on hi va morir i on hi destaca una torre cilíndrica del segle XIII. Aquest castell està situat al cim d'un turó que és flanquejat pel riu Farfanya i també es troba rodejat per una muralla, que ja fou construïda al segle IX, durant la fortificació musulmana. Avui en dia encara es mantenen els carrers estrets i costeruts amb façanes dels segles XVII i XVIII.

Dins del terme municipal d'Os de Balaguer hi trobem diferents llocs d'interès com ara:

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

El monestir està format per una església gòtica del segle XIV i un claustre romànic de finals del segle XII, que a la vegada és el fragment més antic de tot el conjunt. De fet, el monestir ha sofert diverses modificacions, tot i que es pot considerar majoritàriament gòtic.

Dins del terme d'Os de Balaguer també hi trobem un antic monestir cistercenc femení, del que només queda visible la zona de l'absis, conegut com el Monestir de Santa Maria de Vallverd.

A part dels dos monestirs anteriors, Os de Balaguer té un bon nombre d'ermites i santuaris com per exemple el Santuari de Santa Maria de Cèrvoles o l'ermita de Nostra Senyora d'Aguilar.

Cova dels Vilars

En aquesta cova s'hi troben al voltant d'unes 30 figures i símbols de pintura rupestre datats entre el 1800-650 aC. A més de diverses estructures de pedra, en el moment de la troballa també s'hi descobriren instruments de ceràmica i d'os.

Os de Balaguer compta amb diverses coves més, com són la Cova del Foric, la Cova Negra de Tragó i la Cova de l'estret de Tragó.

Font de Sant Pitot

És una font monumental del segle XVIII amb planta rectangular i decorada amb una estàtua de Neptú acompanyat de dos gossos i ornaments florals.

A més, també hi ha l'antic rentador i font d'aigua que abastia a la població d'Os de Balaguer i que es coneix com la Font Vella.

El Castell

El castell, de grans proporcions, amb els basaments primitius corresponents a una fortalesa sarraïna del segle IX utilitzada per a la defensa de la frontera amb els carolingis.

Hi destaquen una torre cilíndrica del segle XIII, un fragment de muralla i algun portal adovellat. Actualment, es troba en fase de restauració. D'origen àrab, està documentat ja l'any 1036.

Situat al cim d'un turó, damunt del poble d'Os de Balaguer. Controlava la part alta del riu Farfanya.

Presa de Canelles

És el més gran de la conca de la Noguera Ribagorçana, amb la presa més alta del país (137 metres) i la segona més alta d'Europa quan es va acabar. Transcorre entre paratges d'una gran bellesa, desconeguda per molta gent, al límit entre les províncies de Lleida i Osca.

Es fan visites guiades a la central hidroelèctrica i al conjunt de la presa, que inclou la cova Negra. També es pot gaudir d'un passeig inoblidable en catamarà per l'embassament per visitar les roques de Finestres o el congost de Mont-rebei.

Santuari de Santa Maria de Cérvoles

Es troba en un gran replà a 778 metres d'altitud. Aquesta capella gòtica fou enderrocada i al seu lloc es va construir una nova església i una hostatgeria per als pelegrins. Posteriorment, a mitjan segle XX, el casal també fou enderrocat i la capella refeta.

L'ermita és l'únic edifici que queda d'un conjunt arquitectònic que ha variat molt durant els anys.

Ermita de Nostra Senyora d'Aguilar

Antic santuari marià que depengué del monestir de Sta. M. de Bellpuig de les Avellanes; construït amb anterioritat a l'any 1240, any en que s'hi traslladen les religioses que fins llavors havien estat al citat monestir.

Segons Caresmar, l'any 1740 s'hi realitzaren unes excavacions que posaren al descobert molts enterraments en sarcòfag sense cap inscripció.

Monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallverd

El primer document referent a l'església de Sta. Maria data de 1092; durant els anys posteriors es fan moltes donacions al seu favor i compres fins que l'any 1452 és unit a les Franqueses, degut a la precarietat econòmica.

Només es conserva la capçalera de l'església, que era un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil apuntat, amb una capçalera a llevant formada per tres absis dels quals el central és semicircular. 

Ermita de Sant Salvador

Antic nucli de població medieval abandonat. És típic que en posteriors concentracions de població molts nuclis com aquests desapareguessin en època baix medieval.

Situada just a l'extrem d'un petit pla del camí que puja des del pla de Vila-seca, dominant tot el pla de Vila-seca i els barrancs que davallen cap al pantà de Santa Anna.

Poblat medieval del Vilot d'Alberola

El vilot fou conquerit als musulmans a finals del s.XI o principis del s.XII per Guerau Ponç Ii de Cabrera, passant a formar part del vescomtat d'Àger; segurament fou abandonat a la baixa edat mitjana.

Poble clos rere una muralla, amb una església i un possible castell, situat al cim d'un turó, en un contrafort de la serra de Sant Miquel. Resta damunt dels camps d'Alberola, davant del poble actual, a l'obaga.

Montessor, castell i villatge

Zona de guaita sobre l'estret de Tragó conquerit als àrabs abans de 1104 fou donat a l'abadia d'Àger. 

Situat al cim i al peu d'unes penyes a l'extrem de la Serra de Sant Miquel; a la banda sud hi ha un altiplà conreat, al nord l'obaga d'Alberola i al nord-oest la conca de la Noguera Ribagorçana. Les restes constructives del castell són molt reduïdes. Són situades al cim de les roques.

Sant Antoni i la Mare de Déu de Gerb

Antiga església parroquial; primera referència documental data de 1082. També coneguda com Església Vella de St. Salvador o Església del Poble Vell. 

Cova del Foric

Cova que mostra una evolució des del Neolític al Bronze Final en que les coves van variant la seva funcionalitat d'hàbitat a lloc d'enterrament.

Situada prop de la carena de la Serra d'Os, en la vessant N. De la Serra. Ideal per agricultura i ramaderia incipient.

Cova Negra de Tragó

Època en que novament s'utilitzen les coves com a hàbitat, combinat amb assentaments a l'aire lliure.

Situada al peu de la S. De Blancafort, 75 m pel damunt de la llera del riu Noguera Ribagorçana, amb una magnífica visió sobre un antic congost del riu (ara presa del Pantà de Canelles).

Cova de l'Estret de Tragó

L'Estret de Tragó és un abric calcari situat al marge de la Noguera Ribagorçana, actualment el pantà de Santa Anna (Os de Balaguer, Lleida). El jaciment es descobreix l'any 1989 quan es buida el pantà i es realitzen una sèrie de treballs de documentació gràfica del patrimoni històric de la zona.

Os vell

Típic poblat d'espoló del Bronze Final, tancat per una muralla per l'únic accés fàcil i probablement un fossat. Hi ha restes de la muralla i aterrassaments de la pendent per tal de fer-la habitable. Restes materials d'alguns fragments de ceràmica feta a mà.

Font Vella

Antic rentador i font d'aigua de la població d'Os de Balaguer. Actualment en ruïnes es conserven en peu un mur de pedra i quatre pilars ceràmics amb arestes de vigues de fusta que formaven la coberta, i les piques dels rentadors.

Inici de la Sèquia de Menàrguens

S.XVII, obres d'infraestructura civil de les monarquies il·lustrades ibèriques, en aquest cas per millorar el reg de la plana de Balaguer.

Capitells de Morulls (Gerb)

Provenen de la vil·la romana de la partida dels Morulls, a Gerb. Decoren i suporten l'ara de l'altar de l'església nova de Sant Salvador de Gerb.

Quatre capitells de forma troncopiramidal invertida, presenten una solució que passa del cercle de la base del capitell (amb collarí lleugerament marcat en tres capitells) a la forma quadrada de la part superior de l'àbac, que disposa a tres daus per cara, un a cada angle i el tercer al centre.

Santa Maria de Montessor

És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular, del qual només queden vestigis de les filades inferiors. Tota la part de ponent, on hi ha la porta i una finestra, ha estat espoliada, i manca tot el parament exterior de la façana.

Orgue de tubs del Monestir de les Avellanes

El municipi d'Os de Balaguer disposa d'un orgue de tubs. Aquest orgue està situat al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, i juntament amb el de Ponts i Àger són els únics que queden a la comarca de La Noguera.

L'església del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes va disposar d'orgue almenys des del segle XVIII. 

Carrers casc antic

L'antiga població era emmurallada. Encara conserva carrers estrets i costeruts on es poden apreciar algunes façanes i portals, alguns dels segles XVII i XVIII. Urbanisme desenvolupat a partir del castell. L'arquitectura més antiga es conserva en els edificis situats entre el castell i l'església del poble.