La Baronia de Rialb

El terme municipal es situa a l'extrem nord-est de la comarca de La Noguera, limitant amb les comarques de l'Alt Urgell, a l'est (Peramola i Coll de Nargó); el Pallars Jussà, al nord-oest (Benavent de la Conca); i amb els municipis de Tiurana, Ponts i Artesa de Segre (la Noguera) pel sud i sud-oest.

A la dreta del riu Segre, ocupa la part baixa de la conca del Rialb. El terme s'estén des del Segre cap al nord fins a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud), al límit amb el Pallars Jussà. El municipi forma part de la comarca natural del Segre Mitjà que s'enclava al Prepirineu, on deixa les planes de Lleida i s'atansa a les muntanyes i les valls del Pirineu català occidental.

La superfície del terme es de 145km² i la seva altitut de 747 metres.

El terme està format per uns 240 habitants distribuïts entre onze nuclis dispersos per arreu de la vall del Rialb; antigues parròquies que s'anaren poblant pels cims d'aquestes muntanyes; des de l'època alt medieval; de fortificacions defensives, masies, esglésies parroquials i capelles.

Els nuclis són: Gualter, La Serra, La Torre, Politg, Pallerols, Vilaplana, Bellfort, Palau, El Puig, St. Cristòfol de la Donzell i St. Martí.

El nom de Baronia, semblantment al de les baronies de Sant Oïsme o de La Vansa, li ve del fet que un bon sector del seu terme havia constituït un antic terme jurisdiccional o baronia, estructurada ja al segle XIV, que tingué com a primers barons els Ribelles, seguits d'altres com els Alentorn, Rocabertí, Casaldàliga o Pinós i, com a darrers, els Mercader i Sadurní. El determinatiu de Rialb, comú a molts altres centres del terme, el té del riu Rialb o Riu Alb (de Rivo Albo en llatí), és a dir, el riu blanc.

Els boscos com les pinedes de pinassa són potencialment predominants, especialment al centre i la zona septentrional del municipi. No obstant, al nord-oest i en petits reductes propers a la Serra de Sant Marc hi ha una important massa d'alzinars i carrascars. 

En la zona on s'ubica el municipi s'hi troben calcàries i conglomerats que s'ubiquen, preferentment, al nord del terme, on l'orogènia alpina i la posterior erosió fluvial i càrstica han originat l'aparició d'importants elements geomorfològics d'interès, entre els quals destaquen penya-segats, barrancs i engorjats.