Forallac

Forallac és un municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona.

El municipi de Forallac es va constituir formalment el 1977 a partir de l'agregació dels termes municipals de Vulpellac, Fonteta i Peratallada.

L'agregació va donar com a resultat la constitució del quart municipi més gran del Baix Empordà en extensió, amb una superfície global de prop de 50 quilòmetres quadrats.

Vulpellac

L'antic municipi de Vulpellac tenia, abans de l'annexió amb Fonteta i Peratallada, 4,29 quilòmetres quadrats d'extensió. El terme comprèn una zona aturonada, a ponent i al NW amb el punt més elevat al puig Negre (109 m. d'alt), que forma part de la serra de Sant Ramon, límit amb el terme veí de La Bisbal d'Empordà.

La part restant és plana i drenada per la riera de Fonteta, de la Conca del Daró, que davalla de les Gavarres. La carretera de Palamós a Girona, per la Bisbal, travessa el territori municipal d'est a oest. En aquest lloc s'inicia la carretera local de Vulpellac a Pals.

Fonteta

El poble de Fonteta està situat a peu de les Gavarres, pràcticament a l'entrada dels seus boscos, just a la dreta de la riera que porta el seu nom. El nucli urbà forma un conjunt compacte de carrers estrets a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria. Alguns dels seu carrers conserven encara l'antic empedrat i li donen un característic aspecte rural de poble marcadament empordanès. Està travessat per l'antic camí Ral que unia la Bisbal amb la costa, passant per l'antic veïnat de Fitor. Aquest fet constata que Fonteta ha estat un punt estratègic en la xarxa de la comunicació de la zona al llarg dels segles.

Peratallada

La vila de Peratallada es troba en el punt de contacte de la zona de turons de les Gavarres i les terres de la plana baixempodenesa, a l'esquerra de la riera Grossa. El poble, que està declarat conjunt històrico-artístic i bé cultural d'interès nacional (BCIN), és un dels nuclis més importants de Catalunya pel que fa a arquitectura medieval. D'un extraordinari atractiu i bellesa, conserva el seu antic aspecte feudal, amb carrers estrets i tortuosos, amb nombrosos entrants i sortints, on destaca el castell fortificat amb la seva torre de l'Homenatge i el palau (s.XI-XIV), les muralles (s.XII-XIII) i l'església de Sant Esteve (romànica de principis del segle XIII). Destaca també el gran fossat que envolta la població, excavat a la roca viva. La població és assentada tota ella damunt la roca de gres, treballada de diverses maneres.

Sant Climent de Peralta

El llogarret de Sant Climent de Peralta té l'origen en l'antic cenobi emplaçat en una petita i arraconada vall de les Gavarres, a recés de tramuntana. En època no molt reculada -s. XVIII- es va abandonar l'església del vell monestir i es va construir la nova parròquia, uns dos quilòmetres cap a llevant, en les estribacions de la serralada més properes al pla, cap on s'havia anat desplaçant el poblament de masies disperses que caracteritza el lloc. Sant Climent devia ser, com ja va assenyalar Pella i Forgas, una de les primeres colonitzacions monàstiques, benedictines del país.

Santa Susanna de Peralta

El terme de Santa Susanna de Peralta es troba emplaçat a l'extrem sudoest de Peratallada i limita amb Sant Climent de Peralta, aproximadament prenent com a referència l'actual traçat de la carretera C-255 de Girona a Palamós. El poblament del terme està format per un conjunt dispers de masos, alguns d'ells reconvertits en segones residències. Tradicionalment, la població ha viscut del conreu del camp.

En terres de Santa Susanna s'hi han trobat restes d'un forn que es considera pre-romà —ibèric— pels escassos bocins de terrissa que, molt trossejada i erosionada, s'hi han trobat a la vora. Actualment, aquestes restes, que es troben a poca distància de Can Serra, prop d'una pedrera en desús, estan pràcticament destruïdes.

Fitor

El poble de Fitor, en plena serra de les Gavarres, és un terme de poblament dispers que s'ha acabat abandonant a causa de l'escassa rendibilitat de l'explotació del bosc. És, podríem dir, la darrera estribació de la serra quan es fon amb el pla i forma una península boscosa, lleugerament inclinada cap a la nord, d'una alçada mitjana de 200 metres. Aquesta península boscosa sobre el pla va unida a la serralada principal per un istme que és el coll de la Ganga, per on discorre avui en dia la carretera comarcal de la Bisbal a Calonge. Aquesta pas va ser ja en el seu temps un camí romà. Per la seva situació, Fitor ha estat una cruïlla de camins, que connectaven la zona de Girona amb la costa i el pla de l'Empordà.

Canapost

Canapost, que formava part del municipi de Peratallada abans del naixement de Forallac, és un reduït nucli de població situat als peus d'uns pujols poc enlairats, de formes suaus i arrodonides, a les estribacions est-meridionals de les Gavarres. Aquest nucli el formen una dotzena escassa de masies bastides a la vora de l'església parroquial de Sant Esteve, un dels monuments arqueològics més importants de la comarca. Alguns altres masos, dispersos, pertanyen també a aquesta parròquia. Al poble s'hi arriba per una bonica carretera que surt de Vulpellac i porta cap a Peratallada i Ullastret. Queda separat del nucli de Peratallada pel puig d'en Torró.