Fondarella

Fondarella és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. El nom de Fondarella procedeix de la paraula àrab funduq, que significa alfondec, hostal. D'aquí ve que la denominació amb què es conegué Fondarella fins a l'època moderna fou Alfondarella.

El poble de Fondarella s'alça a 243 m d'altitud, al sector del nord del terme, damunt la línia de ferrocarril i la carretera. El nucli antic es troba al voltant de l'església parroquial de Santa Maria, edifici d'origen romànic reformat el segle XV, amb façana simple de portal adovellat i campanar de paret amb tres obertures, dins d'una línia que recorda la dels Alamús.

Des de la seva reconquesta fins al segle XVII, Fondarella va passar per moltes mans: Els Anglesola i en el fogatjament de 1.365-70 es diu que el poble pertany a G. Molinero i que tenia 39 focs, la qual cosa significa al voltant de 200 habitants. Al segle XVII ja pertany al capítol de Lleida, que era el que nomenava el batlle. Fondarella va patir amb rigorositat la guerra dels segadors i les diferents pestes i malalties. En té notícies de la pesta de 1793 i de la de 1803 feren el vot a Sant Sebastià i li construïren l'ermita. El poble compagina la vida entre l'agricultura i la indústria.

Es destaca l'antic casal dels senyors del poble, ara d'ús particular. La població ha crescut vers el ferrocarril i la carretera i forma en un petit sector gairebé un continu urbà amb la ciutat de Mollerussa, a la zona on es localitzen algunes de les indústries. Als afores hi ha la capella votiva de Sant Sebastià, petit edifici d'una nau.

LLOCS D'INTERÈS

• Ermita de Sant Sebastià: l'origen de l'ermita es podria trobar amb la creació de les confraries de Sant Sebastià i de la Verge del Roser l'any 1749. Les confraries es dedicaven sobretot a celebrar actes en honor al seu patró i per aquest fet també es dedicaven a la recaptació de donatius i almoines per poder-los celebrar. La pobresa de la seva construcció, meitat pedra meitat tàpia, fa preveure que es va construir en una època que els habitants del poble, els quals eren tots membres de les dues confraries no podien donar diners suficients per construir l'ermita.
• Església Parroquial de Santa Maria: durant el període medieval i modern l'església parroquial no només constituïa l'edifici religiós per excel·lència on es produïen els hàbits religiosos de la població, sinó també un veritable marc de representació social de la comunitat de veïns. S'ha de tenir en compte que la majoria d'actes socials tenien com a marc l'església: batejos, comunions, matrimonis... D'altra banda, entorn de l'edifici parroquial s'aplegava el cementiri del poble, recollint d'aquesta manera la consciència històrica de la comunitat.
• Nucli antic: Les cases més antigues de l'actual nucli antic de Fondarella daten dels segles XVII i XVIII. Es troben als carrers Àngel Guimerà i carrer Major. Compten amb diverses cases pairals, cal Ros, Cal Renyer i al seu costat cal Combelles, on hi havia antigament el castell del senyor.