El Pont de Vilomara i Rocafort

El Pont de Vilomara i Rocafort està situat a la província de Barcelona, dins la comarca del Bages (en ple cor de Catalunya) i a només a 5 quilòmetres de la capital comarcal, Manresa.

El municipi està format per la unió de dos antics nuclis urbans: el de Rocafort de Bages i el del Pont de Vilomara. L'any 1994 es va agregar al municipi el sector del Marquet Paradís que fins llavors havia estat part del terme municipal de Mura.

El terme municipal es troba entre la riera de Mura, també anomenada de Nespres, i el riu Llobregat. La riera de Mura delimita el terme amb els de Sant Vicenç de Castellet, Mura i Talamanca i el riu Llobregat el delimita amb Manresa. 

El Pont de Vilomara està situat a la part baixa del terme municipal, a una alçada de 202 metres sobre el nivell del mar. En canvi Rocafort de Bages es troba a la part de més altitud del terme, a una alçada de 421 metres sobre el mar. Entre els dos nuclis de població, hi ha una separació de 7 km coberta per una carretera local que els uneix permanentment. Hi ha punts del terme municipal que superen els 600 metres sobre el nivell del mar. El turó del Montgròs és considerat la principal referència orogràfica, té uns 578 metres d'alçada.

Amb anterioritat a l'època contemporània, el nom havia sigut simplement Rocafort i més oficialment Rocafort del Bages. No apareix Vilomara en el topònim ja que era un arrabal petit i llunyà. A partir de l'any 1917 el nom va canviar a Rocafort i Vilomara. Posteriorment, a l'any 1933, el nom va canviar a Rocafort i El Pont de Vilomara. La denominació actual del municipi va ser aprovada per la Generalitat de Catalunya el 27 de maig de 1982. La raó del canvi va ser el trasllat de l'ajuntament i el creixement demogràfic en tots els sentits del nucli de El Pont de Vilomara.

El nom Vilomara és una evolució del nom antic, Villa Amara, un alodi dintre del terme i dominis del Castell de Rocafort.

Popularment es creu que el motiu del nom de Rocafort és que el territori en que està situat el nucli de Rocafort és un massís rocós i rodejat de paisatges amb molta pedra i poca terra. Estudis posteriors asseguren que l'origen de Rocafort ve donat per l'existència del castell. Anomenar Roc a un castell prové del joc d'escacs, en la que hi ha una peça equivalent a la fortalesa, antigament anomenades rocs i ara torres. En l'escut dels senyors de Rocafort, i posteriorment en el dels Sitjar, que també van ser senyors de Rocafort, estan representats tres rocs, al igual que en l'escut municipal actual. És per aquest motiu que el topònim té l'origen en l'existència del seu castell o roc, el qual alguna vegada va ser ampliat o fortificat, per això a Roc (o Roca, com en italià) es va introduir fort, formant Rocafort.

El primer pont de Vilomara sobre el riu Llobregat existeix des de temps remots i era de fusta, segons demostren uns forats sota l'arcada del pont actual. En temps dels romans, on hi havia el pont de fusta es va construir el pont de pedra, el «pont de Vila Amara» seguint el Camí Ral que anava del Bages cap a Barcino, passant per la muntanya de Sant Llorenç i per la comarca del Vallès. Amara en llatí significa submergit. Al segle V, durant la invasió de l'Imperi Romà, el Camí Ral probablement va ser un dels camins de penetració dels invasors.

Se'n coneixen les primeres dades fiables de poblament al voltant del segle IX com un lloc a prop del pont. El 983 el lloc de Vilomara surt documentat en una donació de la capella romànica de Santa Magdalena del Pla, al recentment consagrat monestir de Sant Benet. Des d'aquest any fins al 1600, Vilomara estarà sota la seva jurisdicció i haurà de pagar un cens.

Una carta del rei Jaume II, datada el 25 d'octubre de 1326, esmenta que Pere Sitjar, senyor del castell de Rocafort, va destruir i enderrocar una casa i dos molins que el monestir posseïa al riu Llobregat, prop del pont de Vilomara. El 13 d'octubre de 1330, Pere Sitjar estableix a Guillem Marquet, del lloc de Matadars, els dos molins, l'un draper i l'altre blader, que tenia prop del pont de Vilomara, dins dels termes del seu castell de Rocafort.

L'epidèmia de Pesta Negra del 1348 va fer estralls entre la població, però es va refer en els anys següents. Les contínues guerres i epidèmies dels segles posteriors van inestabilitzar el cens poblacional.

El 1623, Can Vilomara (la casa al costat del pont) és habitada pels jesuïtes i dependrà fins el 1767 del Col·legi de Sant Ignasi i els Vilomara aniran a viure a Manresa, a fer de seders iniciant la família tèxtil.

El nucli del Pont de Vilomara, actual cap del municipi, va néixer al costat del pont medieval, que es va construir en el camí ral. Al final del segle XIX s'hi construeixen diverses fàbriques tèxtils que van fer engrandir la població, primer provinents de la comarca i després d'immigracions de la resta d'Espanya. Com a la resta de poblacions regades pel Llobregat, aquestes fàbriques van patir crisis freqüents fins a arribar a tancar durant els anys 80 i 90 del segle XX. Des de fa poc, la indústria local s'ha vist ampliada amb uns notables centres de recuperació i reciclatge de piles, làmpades i aparells domèstics, que han fet fructiferar un nou polígon industrial que està revitalitzant l'economia local.