Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura és un municipi de la comarca del Baix Empordà, que es va formar de la unió dels nuclis de Cruïlles, Monells i de Sant Sadurní de l'Heura l'any 1973.

Com a curiositat cal dir que aquest municipi té el nom més llarg de Catalunya, amb 43 caràcters.

Cruïlles i Sant Miquel de Cruïlles

Cruïlles és un petit poble de marcat caràcter medieval que conserva part de la seva muralla i la Torre de l'Homenatge de l'antic Castell, que ha quedat isolada al mig de la plaça que porta el mateix nom. Des de dalt de la Torre, de planta circular i de 26 metres d'alçada, es pot resseguir bé l'antic recinte emmurallat del poble, que conserva molts trams del perímetre gairebé intactes i algunes altres torres de planta quadrada. Avui hi oneja una estelada per commemorar que l'any 1359 Berenguer de Cruïlles va ser nomenat primer president de la Generalitat de Catalunya.

Des de la Torre tindreu una visió excepcional del Monestir de Sant Miquel de Cruïlles amb les Gavarres de fons i de la plana de l'Empordà fins al mar. 

Cruïlles, que ja surt en documents del s.X, dona nom a un famós llinatge que, emparentat a partir del s.XIII amb els Peratallada, van acumular un extens territori que arribava fins el mar. El record d'aquests antics dominis són els gairebé 100 kilòmetres quadrats d'extensió que té el municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, creat el 1973 amb la unió d'aquests pobles.

La població actual és el resultat de la unió de set antics veïnats i nuclis històrics: Santa Pellaia, Sant Cebrià dels Alls, Sant Cebrià de Lledó, Sant Miquel, Rabioses, Salellas i Valloquera, i el veïnat de Puigventós, que ha crescut al costat de les terreres de Vacamorta. Bona part del territori es troba al paratge natural de les Gavarres, actualment protegit com a Espai d'Interès Natural.

L'església de Santa Eulàlia, patrona del poble, juntament amb Sant Ponç, s'alça a la mateixa plaça. Tot i que va ser consagrada al s.XI, actualment no s'hi observen restes de l'antic edifici romànic; el temple actual és dels segles XVII-XVIII. Recentment se n'ha restaurat la torre-campanar i la façana, que patien greus patologies i esquerdes.

El monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles és una joia del romànic català. En els últims anys, s'hi han realitzat diversos processos de conservació i restauració. A l'interior, es poden observar fantàstiques pintures romàniques dels lleons i la traïció de Judes, la gran pica baptismal feta d'una sola peça i altres elements d'interès com ossaris gòtics i sepultures. També es pot veure on es trobava ubicada la biga de Cruïlles, una biga romànica policromada que actualment s'exposa al Museu d'Art de Girona. L'ermita de la Mare de Déu de l'Esperança ja existia el s.XV i encara avui és un punt de trobada de veïns del poble i rodalies, sobretot durant l'Aplec, que se celebra per Pasqua. S'hi pot accedir des de la carretera que va de Cruïlles a Monells.

El dolmen del Puig d'Arques, situat dalt d'aquest cim i a una altitud de 525 metres, és un dels més importants de les Gavarres. Va ser explicat i excavat per primer cop el 1964 . L'excavació de 1964 va proporcionar interessants restes funeràries que acompanyaven els cadàvers (fragments ceràmics a mà, amb una plaqueta d'esquist verdosa, dues puntes de sageta i un ganivet de sílex). Aquests materials arqueològics, i també la seva tipologia arquitectònica – sepulcre de corredor – ens permeten situar la seva construcció a principi del III mil·lenni aC. Consta d'una cambra rectangular llarga, feta amb lloses de pissarra, i d'un passadís ample i curt format amb murs de pedra seca, possiblement revestits amb lloses, que arribaven fins a l'escaló superior del túmul. La gran llosa lateral esquerra, partida en dos trossos, és un aflorament natural treballat fins a donar-li aquesta forma. L'orientació d'aquest dolmen és atípica ja que està encarat cap al nord-est en lloc de sud . La longitud total del monument – cambra i corredor – és de 7 metres, amb una amplada d'1'50 i una altura de 2 metres. El túmul, circular i de 17 metres de diàmetre, estava format per grans blocs i murs de pedra seca. La cambra i el túmul varen ser consolidats i se'n varen restaurar les seves parts més malmeses.

Monells

Monells és un poble medieval construït al voltant d'un antic Castell del qual només es conserven les muralles. 

El conjunt format per les seves places i carrers exemplifica l'evolució de l'arquitectura popular a través de diferents etapes històriques. Del temps del romànic, es conserven parts de les muralles i torres que encerclaven el poble i el castell. D'estil gòtic, la plaça de l'Oli, el carrer dels Arcs i alguns finestrals. 

El topònim del poble és possible que tingui origen en els molins que devien aprofitar l'aigua del riu que transcórrer pel centre del poble. És precisament aquesta riera, el Rissec, que actualment divideix el poble en els veïnats del castell i de la riera.

En direcció a Madremanya, també hi trobem el veïnat de SÍes. Durant els segles XVII i XVIII s'aixecaren cases sobre els murs de la fortificació, es reordenaren els espais interiors i es formaren dues línies de carrers, el de Vilanova a llevant i el de la Riera en el marge esquerre del Rissec. 

A la façana de moltes d'aquestes cases avui hi podem veure dates referents a aquests anys. 

Passejar tranquil·lament pels seus carrers contemplant la bellesa de les seves cases fins arribar a la magnífica plaça porticada Jaume I, escenari d'un mercat molt important que s'hi celebrava durant l'època medieval és un dels principals atractius. 

L'encant i la bona restauració d'aquesta plaça i els carrers de Monells han atret el rodatge d'anuncis de tot tipus i de bona part de la pel·lícula espanyola “Ocho apellidos catalanes”. L'església de Sant Genís, patró del poble, ja està documentada a principis del s.XI. Es troba a l'altra banda del riu, al barri de la riera, en direcció a Madremanya. Igual que el nucli antic, ha anat creixent i modificant-se d'acord amb les necessitats de la població. I el temple que ara es pot admirar, conserva la capçalera d'estil romànic, la nau i l'absis d'estil gòtic, i la façana occidental i el campanar d'estil barroc. En el mur exterior de llevant, dins del cementiri, destaca una làpida sepulcral gòtica del cavaller Arnau de Pontós, pertanyent a una de les famílies més rellevants de la història de Monells.

Sant Sadurní de l'Heura

Situat al peu de les Gavarres, Sant Sadurní de Salzet o Saldet és el nom antic del poble, i ja surt citat en documents del s.XI. En formen part també els veïnats d'Estrabau, Rissec, Pedró, Salellas i Banyeres, i una part del poble de Sant Miquel de Cruïlles. Amb la unió als pobles de Cruïlles i Monells el 1973, en passa a ser la capital; és a l'Ajuntament de Sant Sadurní on se celebren els plens del consistori.

El nucli històric es vertebra a partir de la plaça i el carrer Major. És recomanable passejar amb tranquil·litat pels volts del temple i pels carrerons que hi donen accés, escoltar els repics de les campanes, i parar la fresca a l'ombra del plataner de la plaça de la Font. 

L'Església de Sant Sadurní de l'Heura apareix citada l'any 978. Es composa d'una nau amb capelles laterals i capçalera carrada. L'únic indici de la seva factura romànica és el campanar vell, situat a la banda de migdia. L'església actual fou construïda entre els anys 1773 i 1777. 

A la zona de l'església hi tenim mostres del que era el Castell de Sant Sadurní de l'Heura. L'any 1052 era domini del Bisbe de Girona i tingut en feu pel cavaller Amat Vives. Posteriorment passà a la família Anglès. Les poques restes que es conserven indiquen que la fortalesa estava situada a l'espai on actualment hi ha la plaça. El campanar vell de l'església parroquial, de factura romànica i amb presència de dues espitlleres, tenia funció de cloquer i de defensa. En una de les cases del sector NO de la plaça i a la banda de migdia hi ha els Valls, galeria coberta amb volta d'uns 13m de llargada, on encara s'hi emmagatzema aigua. 

Els valls són una construcció que es troba a sota la mateixa plaça, i ens remunten a una època on es coneixien bons sistemes d'emmagatzemat de l'aigua, tan important sempre no només per la vida, sinó també pel desenvolupament dels pobles. S'hi pot accedir des del carrer Portal. 

L'Ermita de Sant Joan de Salellas és una de les esglésies del primer romànic que ha arribat en millor estat de conservació fins els nostres dies. Es troba a sota mateix del monestir de Sant Miquel, dins les propietats del Mas de Can Salellas. Va ser restaurada a finals del s.XX i cada mes de juny s'hi celebra un aplec per celebrar la festivitat del sant.

A les afores del poble de Sant Sadurní de l'Heura, hi trobem el menhir de la Pedra Dreta. És una construcció prehistòrica segurament amb funcions de senyalitzar una sepultura o un camí. És l'únic menhir que es coneix al vessant nord de les Gavarres. De fet, dòlmens i menhirs són construccions que sovintegen on no hi ha coves naturals, i la seva funció habitual és fer de sepultura. Aquest menhir ha donat nom a l'escola del poble, que actualment forma part del ZER Les Gavarres.

Finalment, endinsat al massís de les Gavarres, trobem el Molí d'en Frigola. És un antic molí fariner que es troba als peus del riu Daró. Se'n té notícia des del s.XIII, però la construcció que avui es pot veure és dels segles XVII-XVIII i recentment ha estat restaurat. Molt a prop, fent una agradable passejada, podem aprofitar per visitar el Pont de les Dobles i la resclosa.