Corbins

Corbins és un poble de la província de Lleida d'uns 1400 habitants. Situat al nord est de la comarca del Segrià, limita amb la comarca de la Noguera i es troba sobre una plana al·luvial a 211 m. d'alçada. Dins del seu terme, el riu Noguera Ribagorçana desemboca al Segre en la zona de l'Aiguabarreig.

Com arribar-hi

Es comunica per la carretera C-12 i es troba a 10km de Lleida a 17km de Balaguer i a 4km de l'enllaç amb l'autovia A-2 (Lleida-Barcelona) i compta amb 3 punts d'accés al poble.

El clima

És el típic de la Plana de Lleida, hiverns freds i emboirats i estius secs i càlids.

Origen del nom

És d'origen llatí i ha estat interpretat com un hidrònim derivat de curvum, explicable pels meandres i ondulacions del curs del riu .

Història

El primer document, on hi ha constància de l'existència de Corbins, és el que va escriure Caius Juli Cèsar (100-44 a.C.) en el seu llibre Bello Vívili, on narra maniobres de la batalla d'Ilerda (Lleida) en la que s'enfrontà a les tropes de Pompeu, les quals van tenir lloc a la zona de Corbins.

També sabem que en aquella època Ilerda comptava amb sis portes d'accés, de les quals, la de l'est concretament, s'anomenava Portal de Corbins i estava situada en l'encreuament del carrer del Carme i la plaça de la Sal. Aquest nom va perdurà fins al segle XIV en què es va canviar pel de Porta Ferrissa.

La importància de Corbins en aquella època queda avalada per l'Atles Geogràfic de Catalunya, on queda palesa que una de les vies principals connectades a la Via Augusta, la que passava per Lleida, arribava fins a Corbins i d'aquí es bifurcava amb tres vies secundàries que arribaven, una a Iesso (Guisona) una altra a Aesso (Isona) i la tercera s'endinsava fins a Iulia Libica (Llívia-França). La prova física la tenim en les restes arqueològiques trobades: la vil.la romana, el monument funerari i la premsa d'oli.

A partir del segle VIII, la península Ibèrica fou conquerida pels sarraïns, que en establir-se a la nostra zona, varen aprofitar les antigues vies romanes, i així Corbins va continuar sent un punt estratègic, on també, segons l'Atles Geogràfic de Catalunya, el nostre poble és definit com a medina (ciutat) i hisn (fortalesa) .

Aquesta fortalesa seria el Castell de Corbins que estava situat sobre un turó en un punt d'excel·lent valor estratègic, a la cruïlla de camins entre dos rius. El primer document del qual es té constància data del segle X, quan Al-Razi, geògraf d'aquella època, el cita com un dels més importants del territori de Lleida.

Aquest castell, pel fet de trobar-se entre la musulmana Balaguer i la cristiana Lleida, durant més de quatre dècades, va anar canviant de mans, fet que el va anar deixant molt malmès.

El Fossar Vell

El Fossar Vell, al costat de l'església, és una de les places més boniques del poble, sobretot pel seu emplaçament, ja que és un mirador des del qual es pot veure tot el Parc del Riu.

Com el seu nom indica es tracta de l'antic cementiri que en temps passats sempre es situava al costat de l'església.

Durant molts anys va ser un racó erm on no s'hi feia res. Però a causa d'unes obres que es van efectuar per comunicar dos carrers, es va obrir part d'aquest terreny i llavors van aparèixer quantitat de restes òssies corresponents als enterraments de feia moltíssims anys. En aquell moment es van replegar i es van guardar.

Anys més tard s'urbanitza l'espai fent-hi la plaça actual, que té forma circular i al centre de la mateixa es va ubicar un petit nínxol, on es van posar els ossos que s'havien trobat anys enrere, i amb aquest gest es va fer l'últim enterrament al Fossar Vell.

La plaça està ben equipada amb bancs, jardineres, una font i una barana de seguretat. La vista que hi ha des d'aquest mirador és esplèndida. Al lateral que toca a l'església hi ha un monòlit amb rajoles de majòlica on hi ha escrit el poema que J. Hueso va dedicar a Corbins amb motiu de la festa de la Proclamació de la Pubilla de Catalunya, l'any 1993.