Corbera d'Ebre

Corbera d'Ebre és una de les portes d'accés a la comarca de la Terra Alta. Es troba a uns 337 metres d'alçada i envoltada per les serres de Cavalls i de la Torre i la Serra de la Fatarella. Pel seu costat hi transcorre el riu Sec.

Les primeres poblacions s'hi establiren vora el primer mil·lenni aC ja que s'hi ubicà una fortalesa d'origen ibèrica. Però, no apareix  el nom de Corbera citat en documents fins l'any 1153. Com és usual en aquest territori, Corbera d'Ebre fou territori de l'ordre templera i més tard de l'ordre dels hospitalers.

L'actual poble de Corbera d'Ebre es troba als peus de l'originari, conegut avui dia com el Poble Vell. La desgràcia caigué damunt d'aquest durant un episodi de la Guerra Civil espanyola, la Batalla de l'Ebre.

El poble quedà completament destrossat i els habitants l'anaren abandonant i assentant-se a la part baixa del turó, on es troba avui dia. El poble Vell de Corbera d'Ebre ha estat declarat Bé d'Interès Cultural com a lloc històric. Actualment, conserva les cases en runes i les restes de l'església de Sant Pere. En ell, també, hi ha instal·lat l'abecedari de la llibertat que esdevé un monument mundial a la pau.

La nova vila que es construí a la plana després del desastre destaca per l'església de Sant Pere que es construí novament i que compta amb un petit campanar de torre. A la plaça de l'Ajuntament del municipi hi ha una estàtua dedicada al Dr. Jaume Ferran i Clua, nascut a Corbera, que fou el descobridor d'un vaccí contra el còlera.

Aquest poble també compta amb un Centre d'Interpretació anomenat 115 dies i que dóna una visió completa del que van ser els dies que va durar la Batalla de l'Ebre.

Al peu de la serra dels Cavalls i propera al municipi hi trobem l'Ermita de la Santa Madrona. És un església senzilla on al costat hi ha una font i unes barbacoes amb taules. En aquest lloc, durant el més de març s'hi realitza un aplec. També, en una elevació ubicada al nord-est del municipi hi ha la Capella del Calvari, és un edifici que posseeix un cimbori del segle XVIII.