Es conserven les restes del castell, edificació que domina el nucli urbà, d'estil renaixentista, bastit a finals del segle XVI o començaments del segle XVIII. Actualment es pot veure encara la part inferior del clos del castell, amb les parets inclinades a manera de contraforts.
L'església parroquial de Sant Llorenç és d'estil renaixentista, construïda entre els anys 1617 i 1622. Durant la guerra civil de 1936-39, foren destruïts retaules i quadres de gran valor artístic.
La Pedra Fita situada a l'entrada del poble. Segons el doctor Vilaseca es tracta d'un monument megalític, que tenia el significat d'objecte de culte o de representació fàl·lica, teoria ja admesa per a la majoria de menhirs. El més probable és que aquesta pedra fos una fita antiga, ja que molts documents del segle XII parlen sovint de mollons d'aquesta mena.
La Font Vella de Botarell és mil·lenària, no es coneix ben bé el seu origen però es creu que va ser al seu voltant que es fundà el poble per la seva aigua abundant, d'una qualitat excel·lent. Avui, i des de fa unes dècades, és el lloc de reunió per celebrar la major part dels actes de les festes del poble, ja que l'entorn té una gran bellesa.
Masos
El Mas del Gerro és un mas d'estil modernista bastit l'any 1915, del qual cal remarcar la balconera rematada amb una sanefa de rajoles de ceràmica decorada amb motius vegetals.
El Mas d'en Duran és el més important de la Quadra de Tascals (figura l'any 1497). A la planta baixa, d'origen medieval, hi ha uns grans arcs fets amb pedres de carreu, al primer pis encara es conserva l'altar de la capella dedicada a Sant Antoni (1794). Nombroses pintures murals a diferents dependències del mas donen testimoni del seu antic esplendor senyorial. Actualment és l'edifici on s'han ubicat les oficines de la Planta de compostatge de residus sòlids urbans del Baix Camp.
La construcció del Mas d'en Vernis data de l'any 1737 segons figura a la pedra que tanca l'arcada de la porta principal, però les seves restes fan pensar que és la data d'una reforma feta sobre una obra més antiga.
El Mas d'en Giol, segons la tradició popular, és un mas molt antic construït en “temps dels moros” format per tres edificis: l'habitatge dels propietaris, la dels masovers i l'església la qual estava sota l'advocació de la Mare de Déu dels Dolors.
El mas d'en Perdiu va ser reformat l'any 1910 amb un projecte de l'arquitecte Rubió, deixeble d'Antoni Gaudí, que va dissenyar una espectacular xemeneia de considerable alçada, construïda amb maons i ceràmica de decoració geomètrica, encimbellada amb ornaments de terrissa popular i que està suportada exteriorment per una columna helicoïdal de gran bellesa.
