Bescanó

El municipi de Bescanó es troba a la riba dreta del riu Ter, a l'oest de la comarca del Gironès. Ocupa 36 Km2 dels contraforts orientals de les Guilleries. Els pobles de Bescanó, Estanyol, Montfullà i Vilanna comparteixen un paisatge mediterrani de pujols boscosos.

Delimita: pel nord, el riu Ter; pel sud, la capçalera de l'Onyar, el volcà de la Crosa i pla de la Selva; per l'est, el pla de Girona; i per l'Oest, el pla de Trullàs.

L'entorn rural conserva el passat agrícola: camps fèrtils al pla, turons del bosc espès i algun d'urbanitzat. La població depassa els 5.000 habitants, molta gent viu a Bescanó i va a treballar a l'àrea de Girona; el poble creix i es desenvolupa una economia industrial i de serveis, moderna i dinàmica.

Història

Les peces arqueològiques mostren un passat remot, ric i divers: assentaments del paleolític del puig d'en Rigau i la vil·la romana de Montfullà; poblat ibèric i camp de sitges d'Estanyol, castells medievals de Bescanó; capelles i masos preromànics de Vilanna. Perviuen topònims ibers com Taceram (Ter) i visigòtics com el mas Wualard de Trullars. Les parròquies medievals s'estructuren durant l'alta edat Mitjana sobre quatre vil·les romanes: Vilanna, Montfullà, Estanyol i Bescanó.

El domini comtal es manté a Montfullà i Bescanó, però els endeutaments dels reis fan que els burgesos de Girona comprin rendes i fundin masos on es refugiaran de la fam de 1333 i la pesta negra de 1348.

El segle XV és temps de malvestats. Els edificis són malmesos pels terratrèmols del 1427. Els nous estats europeus pressionen Catalunya. Girona és fortificada per guardar l'entrada a la península. Bescanó comparteix els continus setges sobre la ciutat, la defensa, la destrucció i la sagnia dels tributs que reclamen tant la ciutat com els enemics assetjats.

Durant les guerres carlines a Vilanna es produeixen els afusellaments sumaríssims de carlins (1851) que precipitaren l'abolició del cos dels mossos d'esquadra. Entre la segona a tercera guerra carlina s'implanten les escoles públiques de Bescanó i Estanyol.

Tot just a finals del segle XIX Bescanó comença a sortir de l'Antic Règim: el 1880 es construeix la carretera nacional i el 1893 el tren Girona - Olot. Grober i Bonmatí fan ponts sobre el Ter per accedir a les fàbriques tèxtils, símbol del canvi i progrés socioeconòmic del segle XX.

Esclata la guerra civil, i a Bescanó i Estanyol es formen comitès antifeixistes que assumiran les tasques de defensa i govern municipal fins a aconseguir el control polític de l'ajuntament.

Als anys 60, es desenvolupen indústries càrniques, comerços, tallers… que atrauen la immigració de la rodalia. El pantà de Susqueda fa oblidar els aiguats Plega el tren d'Olot. Una guarderia pública substitueix la de la fàbrica. Creix l'eixample i s'edifiquen els primers pisos al barri obrer cases noves.

Dels 80 ençà, s'aprofita l'impulsa econòmic de l'entorn metropolità de Girona, que es tradueix en un creixement urbanístic i poblacional, sostingut i sostenible, dotat de tots els serveix públics que poden tenir i mantenir.

Llocs d'interès 

La Torre de Bescanó

Casa forta, de planta quadrada, amb finestrals gòtics i romànics a la planta noble. Era residència dels senyors feudals. Durant el segle XIX els Benages, comerciants i terratinents, prosperen, s'ennobleixen amb cansaments (marquès de Garcilán) i títols pontificis (comte de Berenguer).

Església de Sant Llorenç

La primera referència a Bascanon esmenta l'església, probablement reedificada sobre una capella preromànica. Nau amb nervadures d'art gòtic i façana d'estil barroc (1744 – 1790). La rectoria vella (1953) i la rectoria nova (1704) conformen els eixos del casc antic.

Museu etnològic municipal

Exposició permanent d'eines i objectes antics. A la Casa de la Volta. Visites concertades.

Castrum de Baschono

Herència d'Ot de Montcada, cavaller trobador. Probablement, el castell de Bascanó (1276) sigui l'edifici fortificat, amb pati emmurallat i finestrals gòtics, anoment castell de Favars (1179 Arnaldi de Fauars i Berengarii de Fauars) posteriorment anomenat castell de Foix o de Castelló. De fa segles, és ua masia.

Castell dels Castellevell

Runes del Puig del Castell, entre el mas VIader Vell (1288) i el mas Ferrer - Pagès o la Fàbrega (1213), que n'eren els batlles.

Molí

Molí fariner, mas i conjunt administratiu i residencial dels terratinents feudals. Al segle XIX, la família Benages, comtes de Berenger, reforma el mas Hospital (1603) fent-ne una casa d'estiueig d'estil francès. 

Adossada al palauet, edifiquen la capella privada i cenotafi de Nostra Senyora de la Concepció. Edifici neoromànic (1879) de rajol, de planta octogonal amb cúpula.

Fàbrica tèxtil Gròber

Els drets d'aigua del molí de Benages passen a la fàbrica de betes i botons. El complex industrial s'inicia amb l'edificació de la primera central hidroelèctria, el rimer pont sobre el Ter (1902).

El sistema productiu, no colonial, que ocupa centenars de treballadores, reconverteix i modernitza l'economia i la societat bescanonina estancada en l'antic règim. S'edifica el Cinema Unió i un servei de guarderia atès per monges Vetlladores.

Pas de la barca del llibant

La barca del molí passava pel Ter fa tres segles. A principi del segle XX, els aiguats s'enduen el pont de la fàbrica i retornen les barques, de rem i de cable, i els barquers: en Roca, en Pere petit… 

L'aiguat de 1940, que arriba al carrer de Dalt, s'enduu barques i cases. El darrer barquer, en Varisto, passa la barca fins al 1974. Al peu de l'embarcador n'ha quedat l'hostal del barquer.