Balaguer

Balaguer és la capital de la comarca de La Noguera, que a la vegada és la comarca més extensa de tot el territori català.

Balaguer té els seus orígens en l'entrada dels àrabs a la península, arribant a ser una de les principals ciutats de la zona al s. XI sota domini andalusí, per convertir-se després en una ciutat històrica del Comtat d'Urgell. La seva històrica i monumental és fruit de la seva ubicació geogràfica, ja que Balaguer és una porta oberta al Prepirineu i domina el riu Segre. A més, l'aprofitament de les terres fèrtils i de les construccions de xarxes d'infraestructures bàsiques per la vida, com són les séquies o camins van ser fonamentals per al desenvolupament de la zona.

De la seva història, n'han quedat un seguit de testimonis que ens permeten conèixer el què ha viscut la ciutat de Balaguer. Així doncs, destaquem l'església de Santa Maria, que s'ha convertit en el símbol identificatiu de Balaguer, ja que domina la ciutat des del cim més alt d'aquesta i que fou declarada Monument historicoartístic. També hi trobem el Pla d'Almatà que és una gran extensió de terreny on s'hi van instal·lar els primers àrabs de la zona i que avui ens mostra, com a jaciment, el seu entramat urbà i la vida quotidiana dels seus habitants. Aquest jaciment fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2006. Prop del Pla d'Almatà hi trobem l'actual Santuari del Sant Crist que fou l'antiga mesquita Aljama, i més tard fou convertida en l'església romànica de Santa Maria d'Almatà. Aquest conjunt arquitectònic engloba l'església, el convent de monges clarisses, la casa rectoral, una hostatgeria i un restaurant. Just davant d'aquest conjunt arquitectònic trobem les restes del Castell Formós o Palau de la Suda que no només fou un lloc de defensa, sinó que també fou residència senyorial.

El centre històric actual es va desenvolupar a parir del s. IX, amb successives ampliacions que veiem reflectides en les muralles que l'envolten. D'aquesta manera la plaça Mercadal, que és considerada la plaça medieval porticada més gran de Catalunya, queda configurada a partir del s.XIV. Prop d'aquesta plaça descobrirem també altres places interiors i l'antic safareig públic, conegut com "La Reguereta". A l'altre costat del Mercadal es formà l'antiga jueria, on actualment s'hi troba el Museu de la Noguera, un dels museus d'art islàmic més importants de Catalunya. Destaca també a l'altra banda del Riu Segre, el conjunt monumental de Sant Domènec el qual està format per l'església, el claustre i les antigues dependències dels monjos són actualment en una residència geriàtrica.

LLOCS D'INTERÈS

Museu de la Noguera

El Museu de la Noguera va ser fundat l'any 1983 amb la missió de gestionar el patrimoni arqueològic de la ciutat i establir vincles de recerca i difusió amb el territori. És reconegut com un referent per comprendre el patrimoni andalusí i feudal de la comarca de la Noguera, destacant per la seva importància a Catalunya per la quantitat i qualitat de les restes històriques. A la planta baixa, l'edifici alberga una Oficina Municipal de Turisme, exposicions temporals, biblioteca i despatxos. A la planta primera, quatre sales dediquen espai a diversos períodes històrics, des de la Marca Superior d'al-Àndalus fins al comtat d'Urgell dels segles XIV i XV.

Centre d'Interpretació de l'Or del Segre

Església de Santa Maria

Basílica del Sant Crist de Balaguer

La Basílica de Sant Crist de Balaguer és una notable mostra de l'arquitectura romànica catalana, situada a la ciutat de Balaguer, Lleida. Construïda durant els segles XI i XII, destaca per la seva imponent estructura de tres naus i un transsepte que culmina en un absis semicircular. El seu campanar de planta quadrada, amb finestres geminades, és un símbol característic de l'època. L'interior de la basílica fascina amb les seves columnes massisses, arcs de mig punt i una atmosfera de solidesa i serenitat que captura l'essència de l'art romànic medieval.

Parc Arqueològic del Pla d'Almatà

El Pla d'Almatà a Balaguer és un destacat jaciment andalusí a Catalunya, datant dels segles VIII al XV. És reconegut per la seva muralla ben conservada i les restes de la madina, una ciutat planificada amb mesquita, mercat i residència local. Avui dia, el Parc Arqueològic mostra cases i carrers musealitzats, revelant una vida urbana ordenada amb zones residencials, industrials i de culte, juntament amb un important cementiri i una rica col·lecció d'objectes quotidians al Museu de la Noguera.

Claustre de Sant Domènec

El Convent de Sant Domènec a Balaguer, fundat segons el testament d'Ermengol X el 1314, és un exemple destacat de l'arquitectura gòtica catalana. Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1966, ha experimentat diverses reconstruccions després de ser danificat durant la Guerra de Successió i altres conflictes. L'església presenta una façana renaixentista des de 1716 en substitució de l'original gòtica perduda, i destaca per les seves finestres gòtiques, nervis de voltes intricats i una clau de volta destacada a l'absis.

Muralles

Les muralles de Balaguer revelen tres etapes distintes de construcció. El Pla d'Almatà preserva les muralles originals del segle VIII, fent ús de blocs de pedra i tapia. La muralla del segle IX rodejava el centre històric amb grans blocs de pedra en disposició longitudinal i transversal. La reconstrucció del segle XIV amplià i fortificà les defenses amb maçoneria i morter de calç, destacant els Portals del Gel i d'Albesa, que encara es conserven. Els visitants poden explorar aquesta estructura històrica des del carrer de la Botera fins al Portal del Gel, passant pel carrer de la Muralla o de la Creu, i també descobrir altres seccions prop del Castell Formós i al barri del Firal a prop del cementiri. 

Castell Formós

El castell de Balaguer, conegut com a Castell Formós des de la baixa edat mitjana, té una fundació documentada el 897 dC segons Ibn Hayyan. A mitjan segle XI, es va afegir un palau decorat amb ataurics refinats de guix policromat amb motius vegetals, geomètrics i epigràfics de l'al-Corà. Poc se sap de la seva distribució interna, però es coneix que incloïa una alberca i una galeria amb arcuacions polilobulades orientada cap al riu Segre. Després de la conquesta del segle XII, els comtes d'Urgell van ocupar el palau fins al segle XIV, quan es van fer reformes que van incloure jardins regats per canals d'aigua de ceràmica morisca de Manises-Paterna. L'estructura va ser devastada el 1413 durant la guerra entre Jaume II d'Urgell i Ferran I d'Antequera.

Església de les Franqueses

El monestir de Santa Maria de les Franqueses, fundat el 1186 per la comtessa d'Urgell, Dolça de Foix, és un exemple destacat de l'arquitectura cistercenca. Amb una planta de creu llatina, destaca per les seves voltes de canó i apuntades. Malgrat que només l'església roman intacta, es poden veure restes del claustre i altres espais com el celler. Recents excavacions han revelat parts del claustre i possibles sales annexes com la sala capitular i la rectoria. L'edifici presenta tres portes d'accés, destacant una rosassa amb doble esplandit a la façana nord, adornada amb cinc anelles i guardapols tant a l'interior com a l'exterior.