Avinyó

Avinyó és un municipi situat al nord del Bages, a la vall de la Gavarresa, proper a les terres del Lluçanès. El terme municipal és extens i compta amb una àmplia presència d'alzinars i pinedes. Els conreus són majoritàriament de secà, destacant especialment els cereals. En l'àmbit ramader, sobresurt el sector porcí.

La vinya té un paper rellevant, tot i que antigament era molt més estesa. Amb el temps, s'ha transformat significativament gràcies a la introducció de varietats de ceps de qualitat i tècniques de conreu modernes. La denominació d'origen Pla de Bages reforçarà encara més aquesta activitat vitivinícola. Pel que fa a la indústria, la càrnia és la més destacada. També cal mencionar el tèxtil, tot i que ha patit diverses crisis.

El nucli principal de població es troba a la riba dreta de la riera de Relat, en un terreny relativament pla. Altres nuclis importants són Horta d'Avinyó i Santa Eugènia de Relat. El municipi és travessat per les carreteres B-431 (que connecta amb Prats de Lluçanès i Artés) i la BP-4313 (amb Balsareny i Santa Maria d'Oló).

HISTÒRIA 

Avinyó ha estat habitat des de la prehistòria, com ho demostren els sepulcres megalítics trobats a Sant Marçal i Serradebena. Ja al segle VI aC hi havia un poblat ibèric, i en documents anteriors a l'any 1000 s'esmenten llocs com Villa Torcona (Torcó) i Rio Lato (Relat). El nom Castro Avinione apareix en un document de l'any 967.

De l'època romana, es conserva un document de l'any 1053 que menciona una via que connectava Manresa amb Prats passant per Avinyó, probablement creuant la riera de Relat, on avui es troba el Pont Vell, construït al segle XIV. Durant la reconquesta, els comtes de Barcelona i els reis d'Aragó van ser els senyors feudals de la zona, on hi havia el castell d'Avinyonet, a la Riberota, que va canviar de propietaris fins que el 1803 va ser venut a la Casa Verdaguer. Actualment, no en queda cap rastre.

L'any 932, Sunyer, comte de Barcelona, va promoure la construcció d'una ermita dedicada a Sant Andreu al lloc de l'actual Plaça. El 1232, degut a la deterioració de l'església prop del Relat, es va convertir aquesta ermita o una nova construcció en la parròquia de Sant Joan, consagrada el 28 de febrer de 1233. El terratrèmol de 1427 va fer caure part del Pont Vell.

El 16 d'agost de 1714, Avinyó va resistir l'atac de les tropes franceses de Felip d'Anjou durant la Guerra de Successió, però després les tropes van destruir la casa de la Vila i l'església. En la Segona Guerra Carlina, el 16 de novembre de 1848, el general carlí Rafael Tristany va capturar el brigadier isabelí Manzano a Avinyó, fet pel qual Tristany va rebre el títol de comte d'Avinyó. Durant aquesta guerra es va construir la torre del telègraf, coneguda com la torre dels Soldats.

EL ROMÀNIC A AVINYÓ

L'art romànic es va desenvolupar entre els segles XI i XIII a gran part d'Europa, i és una de les principals expressions de la gran importància de la religió i el pes de l'Església a la societat medieval. Al poble d'Avinyó trobem diferents d'estil romànic, encara que gairebé totes han patit modificacions i la incorporació de nous estils.