Alins (Vall Ferrera)

El municipi d'Alins, conegut com la Vall Ferrera, està situat al Pallars Sobirà, limita amb Andorra i al nord amb França.

Un del límits del seu terme és la Pica d'Estats, que amb 3143m. constitueix el sostre de Catalunya. Destaquen altres cims importants, com el Monteixo (2905 m.), el Baborte (2938 m), el Salòria (2789 m), el Norís (2834 m), etc., i nombrosos estanys (Sotllo, Baborte, Baiau); és per això que té una gran tradició muntanyenca: s'hi practica l'excursionisme, el trekking, l'esquí nòrdic, l'esquí de muntanya, les raquetes de neu, la pesca, etc.

La principal font econòmica dels veïns, durant molts anys, passava per l'aprofitament del ferro i la fusta dels boscos, sense oblidar la importància de la ramaderia i l'agricultura. Actualment es manté la ramaderia, compaginada amb el turisme.

La Vall Ferrera està formada pels següents nuclis de població.

Alins

Capital del municipi, situada a 1048 m d'altitud al punt on la Vall Ferrera es bifurca entre la vall principal i la Vall de Tor.

Alins prové del basc ILIN i vol dir que era un lloc abundant amb farina. A Alins hi ha l'Ajuntament, la piscina municipal i l'escola de primària de la vall.

Actualment bona part del poble presenta un sistema sostenible i modern de calefacció amb biomassa procedent dels boscos comunals.

Antigament Alins era dividit en dos nuclis, la vila actual a l'entorn de l'església parroquial, de forma oberta, i la Força, petita vila closa amb cases formant muralla, de les quals se'n conserven algunes. Entre les cases d'Alins destaca la Casa dels Castellarnau i la seva torre medieval, Casa Bortomico, de les més antigues de la Vall Ferrera, el bonic colomar de Casa Guillem, i Casa Cintet, amb un preciós hort al davant.

D'important valor històric és la creu de terme gòtica que hi ha davant l'església i a nivell artístic destaquen les escultures de forja de ferro creades en les diferents Fires del Ferro pirinenc.

Ainet de Besan

Poble situat a 1008 m. Ainet prové d'ASNET, que vol dir que s'hi criaven molts ases.

Té dos nuclis: l'antic, adossat al terreny rocós i esglaonat de dalt cap avall, en dos carrers paral·lels entre ells i amb la roca i la carretera; i el modern, entre la carretera i el riu format per disset cases adossades anomenat Habitatges Santana, i que es construí per evitar el perill que suposava al nucli antic el risc de caiguda de grans rocs del vessant de la muntanya.

Al poble antic destaquen diverses cases d'elevat valor cultural.

A poca distància del poble n'hi havia hagut una de les Fargues de la Vall Ferrera, la coneguda com a Farga Vella, la primera que va construir la família Castellarnau i que havia donat feina a molta gent del poble. La riuada de 1937 s'endugué el que quedava de la Farga.

Araós

Primer poble de la Vall Ferrera, situat a una altitud de 913 m. Araós prové del cèltic ara i el basc otz, que vol dir que és una zona de camps freds.

És un petit nucli compacte, esglaonat en un coster al costat de l'església de Sant Esteve, tot i que antigament havia tingut castell (la Força d'Araós) al capdamunt d'un turonet situat a ponent del poble, prop de la capella preromàmica de Sant Francesc, i que servia per vigilar l'entrada de la Vall Ferrera.

A l'obaga del poble destaca l'extens Bosc de Virós, de propietat comunal i un dels principals recursos econòmics de l'entitat d'Araós.

Àreu

Poble situat a 1220 m al peu del Monteixo (2.905 m.)

Igual que Araós, Àreu prové del cèltic ARA i del basc OTZ, que significa camps freds.

Àreu es divideix en dos nuclis diferenciats. A migdia, al mig d'un pla, hi ha el poble pròpiament dit amb planta allargassada de nord a sud, i més al nord hi ha la Força d'Àreu, antiga vila closa en forma de castell, que és el que dóna nom a aquest nucli.

De la Força antiga ja sols queda l'església de Sant Feliu i algunes altres restes.

En destaca d'Àreu l'antiga creu de terme, l'escultura de forja del rellotge que forja el temps de davant de l'església i l'antiga serradora i molí fariner reconvertit en museu.

D'aquest poble surt l'antic camí que comunicava el Pallars Sobirà amb el País de Foix a través del Port de Boet.

El poble d'Àreu destaca per ser el propietari de la finca comunal més gran de Catalunya, que inclou La Pica d'Estats.

Besan

Situat a 1.160 m d'altitud és l'únic poble de la Vall Ferrera i dels pocs del Pallars Sobirà sense accés rodat.

Si el volem conèixer haurem de descobrir-lo mitjançant una agradable excursió pel solà de Besan des de Borda Felip que ens durà fins l'ermita romànica de Sant Miquel i, al mateix poble.

El nom de Besan prové del basc, i significa boscúria.

És un poble petit i molt característic, amb balconades de fusta que decoren les façanes de les cases.

Les cases formen un nucli allargassat, amb un únic carrer central i l'església romànica de Santa Maria al lloc més baix.

Norís

Situat a 1254 m d'altitud, en un paratge natural impressionant a la feréstega Vall de Tor.

El nom de Norís prové del basc amb arrels romanes i vol dir lloc abundant en aigua, segurament per la Noguera de Tor i el barranc de la Mola que el travessa.

El poble se situa a la solana entre la serra des Canals i l'Escala Alta. S'hi accedeix per camí asfaltat, a 4km d'Alins.

Durant tot l'any només hi ha una o dues cases habitades, i de l'enllumenat se n'encarrega una petita central hidràulica que aprofita les aigües del riu Noguera de Tor i a la qual es pot arribar seguint la mateixa carretera que porta d'Alins a Norís.

També s'obté llum de la instal·lació de plaques fotovoltàiques amb la qual es complementen.

A l'extrem occidental hi ha l'església de Sant Serni, i al mig de la plaça una bella escultura de forja de ferro representant un arbre.

Tor

A una altitud de 1649 m, està considerat el poble situat a més alçada de la Vall Ferrera i el segon de Catalunya. El nom de Tor prové del basc i significa turó. Està situat a l'extrem nord-oest de la Vall Ferrera, en un fons de vall que s'eixampla a partir del poble, sota el Roc de Sant Pere.

A ple hivern el camí d'accés pot quedar tallat per la neu i el gel, motiu pel qual a l'hivern roman deshabitat.

De Tor parteix una pista forestal que, durant l'estiu i part de la primavera i la tardor, permet arribar a Andorra pel Port de Cabús, creuant uns paratges naturals incomparables.

Tor és un poble petit, amb les cases escampades, per les quals sembla que el temps s'hagi aturat, ja que ens dóna la viva imatge de com era un poble pallarès a principis de segle XX. Al poble de Tor podem visitar l'església romànica de Sant Pere, i dalt del Roc, el castell de Tor i les restes de Sant Piri.