L'Albi

La Vila de l'Albi, situada en un coster a peu del Castell o palau baronial, ja enrunat, la trobareu  al sud de les Garrigues,  ocupant  un territori característic de paisatge trencat, on domina l'olivera i l'ametller, alternant amb clapes de bosc i petits horts vora els rius Set i els Gorgs, que davallen des de la serra de la Llena fins als Plans del Segrià.

La meitat septentrional del terme constitueix la vall anomenada de les comes de Vinaixa, que desguassa més avall de les Borges Blanques al torrent de la Femosa, afluent, per l'esquerra del riu Segre.

L'Albi és un municipi amb ganes de projecció a l'exterior, de donar a conèixer i explotar els seus atractius, que són els propis d'un poble de secà carregat d'història i arrelament a la comarca i el país. La seva situació privilegiada, amb un casc urbà a cinc-cents metres de la sortida 8 de l'AP-7, entre les Borges i Montblanc i a tres quilòmetres de l'enllaç amb la N-240 i les facilitats que dóna l'Ajuntament el fan ideal per instal·lar-hi un negoci.

Sens dubte, el que fa més atractiu l'Albi és la seva gent. El seu caràcter acollidor, la capacitat per combinar la tradició de la pagesia amb el caràcter emprenedor del seu jovent i el sentiment de pertinença a un poble que no renuncia a explotar, sense manies, totes les seves potencialitats.

Del nucli antic s'hi conserven la plaça, el carrer Major amb porxos i el carrer del Call. També destaca l'edifici de l'Ajuntament i la Cooperativadel camp (obra de Cèsar Martinell).

A destacar, que en el seu terme municipal hi ha el conjunt de pintures rupestres anomenat La Vallde la Coma que es troba a 5km de la població i que estan declarades bé d'interès cultural del patrimoni històric.

Església De Santa Maria

Aquesta església parroquial data del segle XVIII , és d'estil renaixentista i podreu admirar la seva façana barroca. Consta de tres naus i d'un campanar de 34m d'alçada. A dins podreu veure la cripta dels barons de l'Albi.

Ermita de Sant Cosme i Sant Damià

Datada del segle XVII fou restaurada al 1909 i està dedicada als Sants metges Cosme i Damià. És d'una sola nau i al seu interior es guarden pintures del sants Abdón i Senen i també de Sant Antoni de Pàdua.

Castell de l'Albi

Aquest castell data de l'any 1179i la primera referència es fa en un conveni establert entre el rei Alfons “el Cast” i Guillem de Cervera, on el rei li encomanava diversos castells, entre ells el “castrum de Albio”.Es va construir en estil romànic i després gòtic, tal com es pot veure encara en les restes del celler i de la presó. A partir de l'any 1336 es va engrandir i es va convertir en un dels edificis més sumptuosos de Catalunya. Va ser la reforma feta al final del segle XVI la que el transformà en un palau del més pur estil renaixentista. Els primers barons o senyors de l'Albi van ser Guillem de Timor i la seva esposa, que van obtenir aquest títol l'any 1202. Des d'aleshores, a l'Albi sempre hi ha hagut baró o baronessa. Els Barons de l'Albi van destacar sempre en la història de les nostres terres catalanes, com militars, eclesiàstics i escriptors. Dos barons han estat virreis a l'illa de Sardenya (s.XV) i a la de Mallorca (s.XVII), tres han mort en batalles: Rubinat (1461), Gaeta (1503), i Solsona (1655). Durant les guerres Catalanes, els Senyors del castell van recolzar les pretensions reials del Compte Jaume d'Urgell, del Príncep de Viana, de l'Arxiduc d'Àustria (Carles III) i de Carles VII. 

Actualment el castell és propietat de l'ajuntament, que amb una inversió de més d'un milió d'euros, ha dut a terme una exhaustiva excavació arqueològica, i unes obres de consolidació i restauració per convertir-lo en un centre museogràfic i pluricultural.

Tots aquests llocs, a quin més  interessant, es poden visitar concertant les visites amb l'Ajuntament.