Albesa

​Albesa és un municipi situat a la comarca de la Noguera, amb una extensió de 37,6 km², Albesa es troba a la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana. 

Albesa es troba en un entorn privilegiat, envoltat de paisatges que conviden a la pràctica d'activitats a l'aire lliure. La proximitat al riu Noguera Ribagorçana ofereix oportunitats per a la pesca, el caiac i altres activitats aquàtiques. A més, els camps i boscos de la comarca són ideals per a l'observació d'aus i la fotografia de la fauna i la flora locals.​

Història

Albesa és esmentada per primer cop l'any 1003, amb motiu de la batalla d'Albesa, on el comte Ermengol I d'Urgell va ser capturat i va morir el bisbe d'Elna. Tot i algunes victòries cristianes, el castell va continuar en mans musulmanes durant força temps. Al segle XI, els comtes d'Urgell rebien tributs (paries) pels castells de la zona. El 1120, l'alcaid de Lleida va lliurar el castell d'Albesa a Ramon Berenguer III, que el va cedir a Ermengol VI. No obstant això, el 1126 va tornar a caure en mans dels almoràvits i no va ser recuperat definitivament fins al 1145.

Als segles següents, el castell va passar per diverses mans feudals, com els Pinós i els Cabrera. L'any 1163, la vila va rebre una carta de poblament. Durant la lluita entre Jaume II d'Urgell i Ferran d'Antequera (segle XV), Albesa es va mantenir fidel al comte i el castell va ser destruït. El 1415, el rei Ferran va concedir la vila i les seves ruïnes a Diego Fernández de Vadiello.

El 1598 hi vivien 48 famílies, amb un govern local format per un consell de prohoms i un paer. Al segle XVIII, el comte de Fuenclara en tenia la senyoria fins al 1835. Durant la Guerra del Francès (1808) i les guerres carlines (1836), Albesa es va defensar i va acollir tropes a les ruïnes del castell.

A principis del segle XX, la població va arribar al seu màxim històric, però va disminuir arran de la Guerra Civil espanyola, que també va provocar la destrucció del campanar de l'església. L'economia agrícola tradicional es va anar transformant en una activitat més orientada al mercat, amb fruiters a l'horta i cereals al secà. El 2001, l'arribada de l'aigua del canal Algerri-Balaguer va permetre regar gairebé tot el terme, fet que va donar un gran impuls a l'agricultura i va frenar l'envelliment de la població. Aquest canvi, juntament amb l'arribada d'immigració internacional, va fer augmentar el cens local i va obrir noves perspectives per al poble.

Patrimoni Històric i Cultural

Església de Nostra Senyora de l'Assumpció

Aquest temple parroquial, senzill i espaiós, va ser culminat l'any 1790. Destaca per conservar un retaule de pedra de la segona meitat del segle XIV, considerat el cap d'un grup de retaules de la regió de Lleida que es caracteritzen per la desproporció entre la riquesa arquitectònica i decorativa i l'escultura. ​

Restes del Castell Antic

Encara es conserven vestigis de l'antic castell d'Albesa, conquerit pels cristians l'any 1098. Aquestes ruïnes són testimoni de la importància estratègica del municipi durant l'edat mitjana. ​

Vil·la Romana del Romeral

Descoberta l'any 1969, aquesta vil·la romana és un dels màxims exponents d'un latifundi d'aquestes característiques a l'interior de Catalunya. Durant les excavacions del 2005, es va exhumar una peça de pedra arenosa amb un cap de medusa esculpit, datada entre els segles II i IV aC.

Albesa és un municipi que combina història, cultura, natura i tradició, oferint als visitants una experiència enriquidora i autèntica en el cor de la Noguera.