Tarragona, camins, platges i espais verds
Des dels seus orígens, Tarragona ha estat connectada amb els camps i els pobles propers per camins, alguns dels quals són tan vells com la mateixa ciutat.
La xarxa de camins públics de Tarragona està formada per antics camins de carro, de ferradura, senderes i també altres camins més actuals.
Els camins antics són els fils de la memòria. Els vells camins guarden els secrets de la història, els de la gent humil, els dels pagesos que baixaven a mercat, els de les minyones que servien en els grans masos o els xiquets que hi anaven a vendre el peix. Camins per on arribava, de matinada, el gel de les muntanyes de Prades que es feia servir per baixar febres o per preparar granissats barrejats amb aiguardent. Camins per on també van arribar els soldats francesos, per exemple.
Molts són camins humils, sense pavimentar, però que, quan plou, fan olor de terra. Camins que guarden una part important de la memòria de la ciutat. Un veritable i extraordinari patrimoni.
Són camins adequats per passejar, caminar, anar en bicicleta, a cavall i relacionar-se amb els paisatges, els horitzons i el patrimoni dels voltants d'aquesta ciutat.
S'han senyalitzat 75 km d'aquests camins i s'han recuperat els seus noms tradicionals. Alguns són vells camins rals que connectaven pobles, altres portaven a masos i partides i altres -com el camí de la costa o camí de ronda- servien per vigilar els perills que arribaven del mar i el contraban.
Un altre dels grans atractius per al visitant el trobem en els 15 quilòmetres de costa que donen origen a les platges i atractives cales d'aigües cristal·lines i de fàcil accés.
Les platges de Tarragona es caracteritzen per la sorra molt fina i de color daurat, que ha donat nom a la Costa Daurada. La sorra és tova, suau, i s'adapta al cos quan us hi estireu per prendre el sol amb una simple tovallola per evitar que se us enganxi a la pell. Si això passa, només cal esperar que s'assequi i la sorra caurà sola, si bé la majoria de platges tenen dutxes per refrescar-vos.
El clima temperat permet el bany de juny a setembre i prendre el sol o passejar-s'hi pràcticament durant tot l'any. Les platges i cales de la Costa Daurada tenen un pendent molt suau que permet caminar dins l'aigua o nedar-hi sense riscs. Cal només tenir algunes precaucions elementals, com informar-se de la previsió del temps, observar si la Creu Roja ha posat la bandera groga o vermella, que us alerta del mal estat de la mar i no allunyar-se massa de la costa.
El nostre confort a la platja està garantit per un ampli ventall de serveis, des de la neteja i les anàlisis de l'aigua i la sorra, fins als restaurants i lloguer d'hamaques i diferents elements per practicar esports. Tota aquesta oferta es reconeguda anualment amb banderes blaves per a les platges urbanes i amb la protecció del medi ambient a les platges ecològiques.
Les platges són també un ecosistema molt ric, on es troben els éssers vius de mar amb els de terra, de manera que hi ha una gran diversitat: plantes adaptades a la sal, plantes que fixen les dunes de sorra, ocells que aprofiten l'aigua dels aiguamolls, etc. A Tarragona podeu trobar dues zones molt ben conservades, que estan protegides per llei:
Al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Punta de la Móra hi ha diferents comunitats vegetals: a l'interior, una màquia de coscoll amb margalló, després un bosc de sabines i pins blancs i pinyoners, sovint inclinats per la brisa marina. Ja al mar, hi ha algues i una praderia de posidònia, planta que és la base d'una multitud de peixos.
A l'espai natural de la desembocadura del riu Gaià i platja de Tamarit s'hi han identificat més de 80 espècies d'ocells. A l'interior, el bosc de ribera està dominat pels àlbers, i més cap a la costa per canyes i canyissos, que s'estan substituint per replantacions d'arbres autòctons, com xops i salzes. En aquestes zones, hi ha la possibilitat de realitzar itineraris i activitats pedagògiques destinades a associacions, grups, escoles, instituts i universitats per conèixer les característiques de l'espai natural.
