L'Anoia és terra de castells!
L'Anoia és terra de castells!
Al capdamunt d'un turó o esperant-nos al final d'un camí, la comarca de l'Anoia és territori de castells i torres de guaita, record d'un passat medieval convuls que ha deixat la seva empremta en forma d'edificis plens d'història. Sorgides per defensar el territori en un moment de lluita, aquestes construccions de l'Edat Mitjana són un bon punt de partida per a conèixer el passat de la comarca i de Catalunya.
Si voleu resseguir-les i conèixer totes les històries que amaguen aquestes fortificacions, es disposa d'una aplicació per a mòbils “Anoia, terra de castells” on, mitjançant una recreació històrica, es poden explorar les vivències de diferents personatges reals i complementar-les amb dades dels elements patrimonials i turístics dels castells i els municipis on estan situats. L'app permet viure una experiència en temps real, ja que per conèixer el desenllaç de la història us haureu de desplaçar fins al mateix castell. Allà es pot descarregar un àudio que conté una petita representació teatralitzada amb la que endinsar-nos en els fets amagats rere la història del castell.
Visitar l'Anoia és descobrir una comarca diversa a mig camí entre Montserrat, les vinyes penedesenques i la Plana de Lleida. El fet de ser un espai de frontera va afavorir la construcció de les torres i castells que van ser escenari de la reconquesta i el repoblament de les terres, passant més endavant a ser centres administratius i lloc de residència de les famílies feudals de la zona, primer de famílies com els Claramunt, Tous, Òdena o Montbui i posteriorment els Cardona.
Alguns dels castells de la comarca també compten amb l'opció de fer una visita guiada pel seu interior de la mà d'un professional. Tota la informació necessària per a organitzar la vostra ruta per l'Anoia la podeu trobar a anoiaturisme.cat.
Rutes temàtiques per descobrir els Castells
Per facilitar l'exploració d'aquest ric patrimoni, s'han creat diverses rutes temàtiques que permeten als visitants descobrir els secrets dels castells de l'Anoia:
Ruta 1: L'herència de Guifré el Pilós (segles XI-XII)
En l'època de Guifré el Pilós, la comarca de l'Anoia s'incorporà als seus comtats, però 100 anys després encara no era un territori segur. La frontera entre cristians i sarraïns era feble i constantment traspassada per les espases, fet que afectava especialment els colons.
A la primera meitat del segle XI, els hereus de Guifré van intentar retenir el territori fomentant repoblaments, construint fortificacions i llançant ofensives quan era possible. A mitjan segle XI, però, la situació canvià: l'augment del poder comtal i la fragmentació del Califat de Còrdova en taifes no va provocar un avenç de la frontera, sinó el seu estancament. Els comtes preferien cobrar taxes a les taifes i expandir-se cap a Occitània.
Al segle XII, els comtats catalans ja eren forts i decidiren esquinçar la frontera del sud. Durant aquests 150 anys, grans personatges –nobles, bisbes, guerrers i diplomàtics– van deixar la seva petja a l'Anoia, protagonitzant lluites memorables.
Ruta 2: A l'ombra del Rei Jaume I (De les lluites internes a la conquesta de nous territoris)
El segle XIII va ser clau per als castells de l'Anoia i els seus habitants: la comarca va passar de ser una terra de frontera a convertir-se en el bressol de conqueridors dels regnes sotmesos per Jaume I. La baixa noblesa anoienca, que exercia de castlana (guardiana) dels castells sense ser-ne propietària, va veure en l'expansió una oportunitat d'enriquiment i glòria militar. Mentrestant, Jaume I, inicialment qüestionat pels nobles (incloent-hi els anoiencs), es consolidà com la figura central d'aquests temps gràcies al seu lideratge en la conquesta.
L'actual Anoia es convertí en un taulell d'escacs on quatre poders competien: els Claramunt dominaven el centre i sud de la comarca; els Cardona estenien el seu control sobre Òdena i Castellolí; el rei posseïa terres a Piera i Cabrera; i l'Església protegia els seus interessos a Igualada i l'extrem sud de Piera. En aquest joc de poder no hi van faltar pactes, traïcions, crims i gestes audaces.
La lluita pel control de l'Anoia va marcar el futur del país. Com va superar Jaume I les revoltes nobiliàries? Com va protegir l'abat de Sant Cugat Igualada dels senyors veïns? Si voleu descobrir les respostes, endinseu-vos en la constel·lació d'històries entrecreuades del segle XIII a l'Anoia.
Ruta 3: Al servei de Pere el Cerimoniós (segle XIV)
El segle XIII havia estat l'esclat del poder català a la Mediterrània: Jaume I havia incorporat Mallorca i València, el seu fill Pere II afegí Sicília, i el seu nét Jaume II, Sardenya. No obstant això, el repartiment dels regnes entre els fills dels monarques va provocar enfrontaments interns.
Pere III el Cerimoniós, al segle XIV, va centrar els seus més de 50 anys de regnat a reunificar totes les possessions de la família. A la seva mort, era rei d'Aragó, de Mallorca, de València, de Sardenya i de Còrsega, comte de Barcelona, de Rosselló i de la Cerdanya, i duc d'Atenes i de Neopàtria. Per assolir-ho, va haver d'enfrontar-se amb Castella i Gènova.
La comarca de l'Anoia es va mantenir al marge dels escenaris de batalla, fet que beneficiava la població civil, però preocupava la noblesa militar. Les rendes dels castells no eren suficients, i els nobles necessitaven els guanys de la guerra. Per això, molts es van enrolar al servei de la Corona, ocupant càrrecs públics al Principat o a les noves possessions. Així, al segle XIV, els nobles anoiencs es trobaven repartits per Mallorca, Sardenya i Sicília.
Però, és realment cert que les seves lluites pel poder no van arribar fins a l'Anoia?
