Guies d'Arrel, natura sense barreres

El turisme inclusiu és una pràctica que busca garantir que totes les persones, independentment de les seves capacitats físiques, cognitives o sensorials, puguin gaudir d'experiències turístiques sense barreres.

Aquesta modalitat de turisme no només considera l'accessibilitat física dels espais, com ara rampes, ascensors i adaptacions en transport i allotjaments, sinó que també inclou la comunicació accessible (guies en braille, llenguatge de signes...) i la creació d'experiències adaptades a les necessitats diverses dels visitants.

Guies d'arrel: una empresa pionera

Fins fa pocs anys la muntanya, i per extensió el medi natural, era un territori vetat per a les persones amb diversitat funcional. Per a una persona en cadira de rodes qualsevol sender, per senzill que fos, suposava una barrera infranquejable. Solució? Quedar-se a casa. No hi cabia cap altra. El mateix passava amb les persones amb discapacitat visual: sense un guia de muntanya la possibilitat de sortir a la muntanya es diluïa en un instant.

Cal no oblidar que les persones amb diversitat funcional tenen el dret de gaudir de la Natura. Com qualsevol altra persona. Perquè són una persona més. Eines com la cadira joëlette i la barra direccional han fet possible que les persones amb aquestes necessitats específiques puguin gaudir de la muntanya amb garanties de seguretat i confort.

Hi ha les eines, però el pas més important és respondre a la pregunta: “I ara què?”

Guies d'Arrel dóna resposta a aquesta necessitat.

Guies d'Arrel arrenca el seu camí a l'any 2020 amb un sol propòsit: acostar el medi natural a les persones amb diversitat funcional. Guies d'Arrel és una iniciativa atrevida. Sí, atrevida. Quan Àngels Gascueña, guia i directora de Guies d'Arrel, va arrencar aquesta iniciativa al Berguedà, ningú no s'havia atrevit a endinsar-se al territori de guiar per la muntanya persones amb una discapacitat.

Aleshores, no era estrany escoltar expressions com: “Què pinta un cec a la muntanya?” o “Per algú que va amb cadira de rodes, la muntanya és impossible.”

“Quan em vaig plantejar crear Guies d'Arrel va ser relativament senzill. Algú havia de donar resposta a un dret que ningú no desenvolupava ni aplicava. Les persones amb diversitat funcional hi tenen dret. Calia donar resposta pròpia d'un guia professional.”

Per a Àngels Gascueña, les muntanyes i els boscos són espais per gaudir, compartir i créixer com a individus. Espais per a tothom, sense exclusió.

“Perquè hi són. És senzill. No calen grans arguments ni frases molt complexes per entendre que faig el que faig perquè les persones amb discapacitat funcional hi són. I ser-hi significa que tenen un dret, que no són invisibles. Com a éssers humans no podem acceptar que es quedin a casa sense poder gaudir de la muntanya.”

Perquè hi són. Sembla senzill. L'argument és sòlid. Però cal posar-ho en pràctica i dedicar-hi hores.

L'accés a la natura per a tothom

Guies d'Arrel destaca per la seva dedicació al turisme inclusiu, oferint experiències a la natura per a tothom, independentment de les seves capacitats. Trencant barreres per poder gaudir de la muntanya i la natura sense cap mena de limitació.

Cada usuari és un petit món amb les seves particularitats i necessitats. El muntanyisme inclusiu suposa un esforç extra a l'hora de planificar i fer un recorregut. Es podria afirmar que el servei de guiat d'Àngels Gascueña és a la carta, com un vestit a mida.

“Guiatges on es posa molt d'èmfasi en la conscienciació del medi natural, per preservar la gran riquesa que ofereix la mare terra, poder gaudir i créixer al costat de les magnífiques muntanyes, boscos i valls, i tota la biodiversitat que hi viu. És un espai per amarar-se de vida, desconnectar de l'estrès que suportem diàriament, per deixar anar emocions i mirar-se sense filtres."

Una reflexió més: la immensa majoria de les persones amb diversitat funcional mai, mai, mai no poden gaudir del medi natural quan els vingui de gust. No ha estat gratuït remarcar aquest "Mai."

“La immensa majoria de les persones podem gaudir de la muntanya quan ens vingui de gust. Ens organitzem i sortim a la muntanya. Per a les persones amb diversitat funcional, el 'Quan vulgui' es converteix més aviat en un 'No sé si serà possible'. Així que aquest tipus de persones, quan gaudeixen d'un recorregut o del vent en un bosc o del so d'un torrent, les emocions que hi viuen són intenses i inoblidables.”

“Pensava que la vida no em donaria més sorpreses. Estava equivocat.” (Josep, usuari de cadira joëlette). El cas del Josep no és extraordinari. Un home de més de 70 anys, que no havia pogut sortir mai a la muntanya. Impossible reflectir l'enorme goig que va sentir quan es va veure, com un més, gaudint intensament d'aquella sorpresa que no podia imaginar.

Diu el Talmud, el llibre sagrat dels hebreus: Qui salva una vida, salva la Humanitat. Per això va la cosa. Hi haurà qui pensi que el repte és enorme. La realitat és que els grans canvis de la societat es produeixen per la suma de voluntats audaços. On altres diuen "No es pot" aquestes mateixes voluntats esfondren les barreres. Les físiques i les mentals.

“Posant un granet de sorra al món de l'accessibilitat, creant igualtat d'oportunitats i fent de la muntanya un lloc per a tothom.”