Els secrets que amaguen els pantans

Compartir
Els secrets que amaguen els pantans

Si alguna cosa ha caracteritzat els anys 2022 i 2023 a Catalunya ha estat la persistent i greu sequera viscuda que, fins al moment, s'està comportant de manera més intensa i més extrema que la del 2005-2008, si bé la d'aquell any va ser més llarga amb alguns períodes plujosos entre 2006 i 2007.

La pregunta que ens fem tots és la següent: la sequera és per culpa del canvi climàtic o és causada pel clima mediterrani?

 

És normal la sequera que patim?

No és una resposta fàcil ja que tant el clima mediterrani com el canvi climàtic incideixen a la sequera i és difícil establir quina hi té més incidència. Per una banda, és habitual que el clima mediterrani tingui períodes de sequera, alguns de llargs i intensos, però per l'altra, la tendència, evolució i projecció del clima a Catalunya fa que cada vegada amb el canvi climàtic,la pluja es concentra en períodes més puntuals però més intensos.

És el cas, per exemple, del Temporal Glòria, que va omplir gairebé tots els pantans (alguns van haver de desembassar aigua i van inundar llocs com Girona i el Baix Ter). O del Temporal Filomena, que va acumular registres de neu històrics a bona part de la Península, però que a Catalunya va afectar sobretot el sud del país, amb una nevada molt important al Priorat i la Terra Alta. Des d'aleshores, pràcticament no ha plogut més i les poques vegades que ho ha fet no han permès omplir de nou els pantans ja que, majoritàriament, ha plogut al litoral i prelitoral de Catalunya i poc a les capçaleres.

 

 

 

La sequera fa reflotar paisatges negats per l'aigua

L'estiu del 2022 va ser protagonitzat per la baixada històrica dels nivells dels pantans. Per tots és coneguda la massificació als entorns del pantà de Sau per veure l'església de Sant Romà de Sau. Però no és l'únic espai que s'ha pogut revisitar després de molts anys sota l'aigua. També han tornat a sortir a la superfície indrets com el pont de Querósl'antic camí de Mont-rebeiel despoblat de Blancafort de Noguera o per primera vegada el poble de Tiurana, l'últim poble negat per l'aigua pel pantà de Rialb (podeu recuperar el documental que va fer el Sense Ficció aquest 2023 clicant aquí).

Tot això són paisatges en què les seves històries i vivències personals han quedat arxivades en la memòria dels seus antics pobladors i habitants que esguarden secrets i anècdotes ben curioses. Ens acompanyeu a descobrir-les?

 

 

Leo Messi i els seus orígens catalans

Sabíeu que hi ha un poble sota les aigües del pantà de Canelles que té una vinculació amb Leo Messi? Es tracta del poble de Blancafort de Noguera. En aquest poble, a principis del segle XX hi vivia una noia anomenada Rosa Mateu Gesé (nascuda a Blancafort l'any 1910). Als 18 anys va emigrar cap a Amèrica a bord del vaixell “El Català” (gairebé com la famosa havanera “El meu avi”, tret que a la cançó van anar a Cuba i en aquest cas el destí era l'Argentina).

Al vaixell va conèixer un altre lleidatà, Josep Pérez, nascut a Bellcaire d'Urgell i la història va anar tant bé que van acabar arrelant i formant família a l'Argentina i la resta de la història ja la coneixem. No sabem si tot és una casualitat o el destí ha fet que Leo Messi hagi triomfat a Barcelona, en una història d'amor que si hagués passat als Estats Units segur que seria un guió de Hollywood!

La sequera d'aquest darrer any ha fet aflorar per primera vegada en 15 anys l'ermita de Blancafort, tal com relata aquesta imatge de l'Instagram “La Sequera del 22”. Tot i que actualment pràcticament no quedi rastre del poble, no deixa de ser romàntic per als amants del futbol i el Barça descobrir aquest llogarret aïllat i inhòspit que pràcticament no coneix ningú.

Podeu completar la sortida fent una visita al Centre d'Interpretació de l'Energia i la Geologia de la presa de Canelles per conèixer més a fons com funciona una presa hidroelèctrica per dins.

 

 

Els secrets amagats dels pantans

Els pantans de Catalunya amaguen molts antics pobles que es van haver d'abandonar: Mequinensa, Faió, Tragó de Noguera, Tiurana, Sant Romà de Sau, Susqueda o Sant Salvador de la Vedella són alguns dels pobles que es van haver de reubicar o abandonar. Alguns ho han pogut relatar com Mequinensa gràcies als llibres de Jesús Moncada que s'ambienten en el poble antic de Mequinensa.

D'altres, com Sant Salvador de la Vedella o Sau n'ha quedat l'església a la vista: en el cas del poble berguedà sempre queda sobre l'aigua en un penyal, i en el cas de Sant Romà de Sau és l'església més antiga del món que aguanta dempeus en un pantà i també el que ho fa a més profunditat, 23 metres, segons l'entitat Official World Record. Ara bé, també cal admetre un petit truc: la base de torre està reomplerta de formigó! L'any 1996 es va cobrir l'interior del campanar amb ciment per evitar que l'estructura cedís i per això ara podreu observar que algunes finestres estan tapades i la torre té una lleugera inclinació apreciable només a les fotos o si esteu molt a prop de l'església. Tot això ho explica més en detall aquest article de El Nacional.cat.

Sigui com sigui, la imatge icònica de Catalunya que actua com a “termòmetre de la sequera” és i serà sempre el campanar de Sau gràcies a la proximitat a Barcelona i a la difusió que se n'ha fet a les xarxes, TV3 i altres mitjans.

 

 

Mont-rebei i el clam de la gent

Els últims anys el Congost de Mont-rebei s'ha popularitzat gràcies a les xarxes socials, per les passarel·les sobre els cingles o excavats a la roca. Antigament, els traginers passaven pels vells camins de ferradura, com el pas de la Rècua o l'antic pas de Mont-rebei, que va ser excavat el 1924 per la Mancomunitat de Catalunya. Ara amb la sequera els excursionistes més intrèpids poden tornar a passar-hi amb compte i sentir-se com devia ser fer de traginer en un indret ben recòndit fa tot just 100 anys.

Als anys 60, la construcció de la presa de Canelles va cobrir aquest pas amb l'aigua, i no va ser fins als anys 80 en què es va excavar un nou camí 30 metres més amunt gràcies a la pressió popular i excursionista.

És també gràcies a aquesta oposició veïnal que s'ha conservat que Mont-rebei sigui l'últim gran congost verge del Montsec, sense carreteres, ni línies de tren ni cables elèctrics. Ni tampoc cap resclosa, ja que no fa tant, l'any 2015, encara s'especulava amb la construcció d'una presa als entorns de Mont-rebei. Per sort, la naturalesa calcària del massís del Montsec (que causa filtracions a les preses d'aigua) i el clamor popular han fet que les aigües restin tranquil·les als peus de Mont-rebei, i que duri!

 

 

Ben a prop de Mont-rebei, en el mateix pantà però al cantó aragonès hi trobem la cinglera popularitzada amb el malnom de “Muralla xinesa de Finestres” per bé que el seu nom original i que s'hauria de conservar és el de Les Roques de la Vila. Ara amb la sequera incrementen notablement la seva alçada i es poden veure sense aigua, amb la seva dimensió real. La comparativa entre la foto amb el pantà ple i buit, com diu la dita, val més que 1000 paraules.

 

Text i fotografies: Sergi Boixadé

Propostes

Sopars de peix al restaurant Norai del Museu Marítim de Barcelona

Museu Marítim de Barcelona (Barcelona)

Llegir més...

Gimcanes GeoCats

Gimcanes GeoCats (Barcelona)

Llegir més...

39,99 € 33,99 €

Agenda

Fira del Barber de Concabella als Plans de Sió

26/05/2024

Llegir més...

Calella 'Moments de Flors'

25/05/2024 - 26/05/2024

Llegir més...

Apunta't als nostres butlletins!

T'enviariem noves rutes, promocions, sortejos i molt més. Gaudeix de femturisme.cat des del teu correu electrònic!