650 anys de l'Atles Català

L'Atles Català és una de les peces més rellevants i emblemàtiques de la cartografia medieval europea. Encara que no està signat ni datat, la seva autoria s'atribueix al cartògraf jueu mallorquí Cresques Abraham, un reconegut mestre de mapes i instruments nàutics que va viure entre el 1325 i el 1387.

Aquesta atribució es basa en la seva habilitat i prestigi com a cartògraf, així com en l'estil i característiques del treball, que encaixen perfectament amb altres obres de Cresques. La seva data aproximada de producció es fixa al voltant de l'any 1375, ja que el calendari que acompanya l'atles inclou registres que situen la seva elaboració en aquell moment històric.

L'Atles es compon de sis fulls dobles de pergamí vitel·la, un material elaborat a partir de pell de vedell que era molt preuat a l'època per la seva finor i durabilitat. Cada full, amb unes dimensions de 65×50 cm, està muntat sobre una taula de fusta plegable, o bé dues taules articulades, que permetien una manipulació fàcil i protegien la delicada superfície del pergamí.

Excepte la primera meitat del primer full i la segona meitat de l'últim, que estan fixades sobre les contraportades de l'atles, cada part es presenta de manera que facilita tant la seva conservació com la seva lectura.

Quan es desplega completament, l'atles aconsegueix una envergadura de 65×300 cm, cosa que el converteix en una obra de dimensions impressionants, que reflecteix la magnitud del projecte que Cresques Abraham va dur a terme.

Malgrat la seva espectacularitat, des del punt de vista cartogràfic, l'Atles Català no representa una innovació radical en comparació amb altres mapes de l'època. En realitat, segueix els patrons de la cartografia mediterrània del segle XIV, un model arquetípic que combinava coneixements geogràfics pràctics amb una representació visual que facilitava la comprensió per part dels navegants i comerciants.

La seva importància radica, però, en la riquesa informativa i estètica que ofereix. L'atles no és tan sols un instrument de navegació; també és una obra d'art i un compendi de saviesa medieval. La informació que conté abasta descripcions detallades de terres conegudes, rutes comercials i fins i tot coneixements astronòmics i astrològics, cosa que el converteix en una eina multifuncional.

Un dels elements que fan l'Atles Català especialment excepcional és la seva exuberància formal. Aquesta es manifesta en l'abundant decoració d'or i en les miniatures que omplen les seves pàgines. Les imatges, realitzades amb gran detall i mestria, inclouen figures humanes, animals, edificis i paisatges, que no només embelleixen l'obra, sinó que també tenen una funció informativa.

Els colors vius i els materials preciosos utilitzats per decorar l'atles suggereixen que es va concebre com un objecte de luxe destinat a un públic elitista, probablement membres de la noblesa o la reialesa.

L'Atles Català és també un testimoni del diàleg cultural i del coneixement compartit entre les cultures cristiana, jueva i musulmana a la Mediterrània medieval. Cresques Abraham, com a jueu mallorquí, es trobava en una posició única per accedir i integrar fonts d'informació de diverses tradicions.

Després de la seva creació, l'Atles Català va tenir un destí notable. Després de passar per diverses mans, va entrar a formar part de les col·leccions reials franceses, una fita que posa de manifest el valor que se li atribuïa ja en èpoques posteriors. Actualment, aquesta obra mestra es conserva a la Biblioteca Nacional de França, on es manté com un dels tresors més preuats de la institució. La seva preservació és fonamental per a la comprensió de la cartografia medieval i la història cultural de la Mediterrània.

L'impacte de l'Atles Català transcendeix la seva funció original com a mapa. Avui dia, és considerat un instrument històric de gran importància que ens permet entendre millor la manera com les societats medievals percebien i representaven el món. És també una finestra a l'imaginari col·lectiu del segle XIV, un testimoni del coneixement acumulat en aquell moment i de la capacitat humana per transformar aquest coneixement en una obra d'art.

Al mateix temps, l'atles reflecteix les tensions i connexions entre cultures en un moment històric de profundes transformacions.