Museu Memorial de l'Exili La Jonquera

El Museu Memorial de l'Exili (MUME) està situat a La Jonquera perquè aquesta vila es va convertir, el febrer de 1939, en el principal punt d'entrada del mig milió de persones que buscaren refugi a l'Estat francès. Era gent de diversos orígens culturals, socials, ideològics i religiosos, que tenien en comú que fugien de la guerra i de la repressió. És un dels grans èxodes a nivell mundial a cavall de fenòmens històrics que van marcar decisivament l'Europa d'aquells anys: la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial.

El MUME té com a objectiu explicar i divulgar l'èxode de 1939 i aprofundir en totes les derives sorgides d'aquell fenomen històric, com ara l'internament dels refugiats als camps de concentració francesos, la deportació i separació de famílies per la geografia de França, la sortida de milers de refugiats cap a Llatinoamèrica, la contribució decisiva dels republicans refugiats en la resistència contra l'ocupació nacionalsocialista, la deportació de milers d'exiliats als camps d'extermini nazi o la lluita que després emprengueren molts refugiats en la recuperació de les llibertats a l'Estat espanyol.

El MUME, doncs, explica, des del rigor historiogràfic i des de la voluntat de fer pedagogia, el trajecte divers i convuls que recorregueren desenes de milers de persones. Un destí, el de les persones exiliades, que ens ajuda a entendre el nostre passat i, alhora, acostar-nos a la crisi humanitària dels nostres dies protagonitzada per milions de refugiats, dels cinc continents, que per diverses causes han estat obligats a abandonar les seves llars.

La comprensió del passat de l'exili, i també del nostre present condicionat per les migracions i el refugi, l'abordem des del MUME a través de múltiples recursos: l'exposició permanent, les exposicions temporals, la proposta d'art i memòria, la visita a la mina Canta-Mina Negrín de la Vajol, el Col·loqui Walter Benjamin a Portbou, o itineraris guiats a través dels principals espais de memòria que tenim a l'abast a comarques gironines i també a la Catalunya Nord.