Museu de les Trementinaires Josa i Tuixent

El Museu de les Trementinaires de Tuixent va obrir les seves portes l'any 1998, per conservar el record d'un ofici exercit per les dones de la vall de la Vansa i Tuixent. L'ofici de trementinaire va esdevenir una forma de complementar l'economia domèstica de moltes famílies.

L'ofici de trementinaire se situa en el moment en què la pressió demogràfica de mitjans del segle XIX va provocar l'èxode estacional de molts homes i dones d'aquestes valls cap a zones més riques. I va ser en aquest marc de desmembració social que moltes dones de la vall es van dedicar a extreure d'aquesta terra aspra i poc agraïda un medi per sobreviure a les transformacions d'una Catalunya per on, tot caminant i carregades d'herbes i olis, anirien “guarint i curant tots los mals”.

La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d'elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral, varen ser, entre altres, els factors que les varen motivar a exercir aquest nou ofici.

El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar.

Aquest ofici va absorbir a la major part de la població femenina de la vall durant més de cent anys. L'últim viatge el va fer la Sofia d'Ossera, l'any 1982.

Marxaven un o dos cops l'any i podien ser fora des de tan sols uns dies fins a quatre mesos. La majoria de les trementinaires seguien sempre la mateixa ruta, ja que la major part de les masies on anaven esdevenien els clients d'any rere any. No acostumaven a entrar a les grans ciutats ni freqüentaven els mercats per vendre els seus remeis, ja que utilitzaven una relació més personal i directa amb la gent.