Museu de l'Art Prohibit Barcelona

El Museu de l'Art Prohibit és a la Casa Garriga Nogués, un edifici declarat bé d'interès cultural i ubicat al centre de l'Eixample de Barcelona. Es tracta d'una joia arquitectònica d'inspiració modernista de principis del segle XX, obra de l'arquitecte Enric Sagnier, que compta amb més de 2.000 metres quadrats distribuïts en dues plantes. A l'interior destaquen una escala monumental i les sales amb les decoracions i els vitralls originals.

Una casa amb molta història

Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931) va ser un dels arquitectes que més va treballar per a l'alta burgesia de Barcelona, tot i que el seu nom no és tan conegut com el d'altres arquitectes modernistes.

El banquer Rupert Garriga-Nogués i Miranda va encarregar a Sagnier la construcció d'aquesta casa. I hi va residir amb la seva família fins que va esclatar la Guerra Civil. Després va ser ocupada pel col·legi religiós Sagrados Corazones de Jesús y de María i, entre el 1983 i 2004, va ser la seu del Grup Enciclopèdia Catalana.

No és la primera vegada que els baixos i la planta noble de la Casa Garriga Nogués es converteixen en un espai expositiu. Del 2008 al 2015, la Fundació Godia hi va exhibir la seva col·lecció permanent. Després va ser el lloc triat per la Fundació Mapfre a Barcelona, i actualment és el Museu de l'Art Prohibit.

la Col·lecció

La col·lecció del Museu de l'Art Prohibit reuneix més de 200 obres que han estat censurades, prohibides o denunciades per motius polítics, socials o religiosos.

Entre les peces que formen part de la col·lecció hi ha pintures, escultures, gravats, fotografies, instal·lacions i obres audiovisuals que formen una mostra àmplia de casos que sovint han transcendit als mitjans i a les xarxes socials, creades en bona part durant la segona meitat del segle XX i durant el segle XXI.

La col·lecció inclou obres d'artistes de prestigi internacional, com Ai Weiwei, Robert Mapplethorpe o Tania Bruguera. També compta amb peces icòniques de la història de l'art contemporani, com La civilització occidental i cristiana de León Ferrari o el Piss Christ d'Andrés Serrano, associades durant molt de temps a debats aferrissats.

Altres noms com Pablo Picasso, Francisco de Goya i Gustav Klimt tampoc van quedar exempts de la censura i formen part d'aquesta singular col·lecció. Tot plegat, les nombroses obres que integren la col·lecció tracen un arc temporal que va des del període de la Il·lustració fins a les societats neoliberals del nostre present, del segle XVIII al segle XXI.