La revolució industrial

Catalunya, juntament amb el País Basc són les dues úniques zones de l'estat espanyol que durant la segona part del segle XVIII ja s'incorporen a la Revolució Industrial procedent del Regne Unit. Però no serà fins al segle XIX que es fa molt més evident. A Catalunya serà la indústria tèxtil (amb el cotó en primer lloc i en un segon la llana) la que prendrà més importància.

Degut a la dificultat d'obtenir carbó a Catalunya, es desenvoluparà una altra indústria rural aprofitant l'energia hidràulica que proporcionaven els rius Ter i Llobregat. Aquest nou model industrial propiciarà la creació de les colònies industrials, un fenomen central i molt característic de la industrialització catalana. La colònia industrial constitueix una unitat de producció, un poble industrial, que es dedica a la indústria tèxtil cotonera, generalment situada vora el riu. Té uns habitatges on viuen els treballadors, disposa d'uns determinats serveis que satisfan necessitats de la població però també responen a l'interès per aconseguir l'estabilitat i el control de la mà d'obra. El conjunt està presidit per l'església i la torre de l'amo, on viu el propietari de la colònia. Les relacions de producció i de vida social estan regides pel predomini absolut de la propietat de l'amo.  

Del gairebé centenar de colònies tèxtils que existeixen a Catalunya, no en trobarem dues d'iguals; han estat i són encara pobles vius que han evolucionat al llarg de més de cent anys de vida, com la resta de pobles i ciutats del nostre país.