L'art de la pedra seca

Tines, pous de glaç, aljubs, forns de calç, ... Sabeu què tenen en comú aquestes edificacions que tan sovint trobem en l'àmbit rural de Catalunya? La resposta és la pedra seca. No sabeu què és? Llegiu, llegiu, que us ho expliquem:

Us heu topat mai amb alguna d'aquestes estructures mentre estàveu de ruta o fent alguna excursió? Segur que us haurà cridat l'atenció el fet que l'estructura, que té pinta de ser molt antiga i que s'aguanta encara dempeus, està construïda amb pedres encaixades entre sí sense cap mena de material que les encaixi o cohesioni, com guix, calç o ciment. Doncs bé, aquesta tècnica arquitectònica és coneguda com a pedra-seca i és una de les tècniques més antigues de la humanitat pel que fa a la construcció. Des del neolític fins a l'edat d'or de de la pedra-seca al llarg del s.XVIII passant pels ibers, trobem diversos exemples de construccions que utilitzen aquesta tècnica present no solament a Catalunya, sinó en bona part de països europeus del Sud.

A Catalunya es calcula que hi ha més de 19.000 elements construïts amb aquesta tècnica escampats per tot el territori, sovint coincidint amb zones tradicionalment relacionades amb l'explotació agro-ramadera, de boscos i de l'abastiment d'aigües. 

La rellevància d'aquest tipus de construccions amb aquesta tècnica ha estat reconeguda per la UNESCO, que el 2018 va incloure aquesta tècnica a la llista de Patrimoni Cultural.