Endinsa't al passat jueu de Catalunya

Els jueus catalans van ser les poblacions de religió jueva que es van viure a Catalunya durant l'edat mitjana. L'arribada dels jueus a casa nostra és incerta, però van gaudir d'un autèntic segle d'Or al segle XIII.

La seva població es va establir en calls, paraula que ve del llatí callis (carrer), a Girona, Lleida, Cervera, Tortosa, Manresa, Tarragona, Perpinyà, Puigcerdà, Besalú, Vilafranca del Penedès, entre moltes d'altres.

A l'edat mitjana, formar part de la minoria jueva tenia implicacions que partien d'una desigualtat que es donava a tots els nivells: social, polític, legal i de manera més destacada, el religiós. Els jueus depenien del poder reial i eren considerats “cofre e tresor” del rei. Malgrat aquesta situació, gaudien de certa autonomia per tenir les seves institucions i vida jueva.

El call és el nom que rep l'espai físic on vivien els jueus a les poblacions cristianes (jueria al sud de Catalunya, cuirassa a Lleida). Dins del call, els jueus podien tenir una sèrie d'institucions per viure segons les seves tradicions i necessitats: la sinagoga, centre neuràlgic de la comunitat, els banys, que permeten realitzar els banys rituals, el cementiri per enterrar els jueus difunts segons la seva tradició, i l'escorxador, carnisseria i forn per poder seguir l'alimentació permesa dins el judaisme.

La situació dels jueus va començar a declinar al segle XIV, i dues dates van marcar un punt d'inflexió: 1348 amb l'arribada de la pesta negra i 1391 amb l'esclat d'avalots antijueus. El segle XV, amb un nombre reduït de comunitats jueves, va acabar amb la seva expulsió definitiva l'any 1492, posant punt i final a segles de coexistència dels jueus amb els cristians.

La comunitat jueva va tenir un paper molt destacat en diverses ciutats catalanes. Encara avui dia hi ha moltes coses per saber, per conèixer, per descobrir del gran llegat jueu, tan ben conservat, d'algunes localitats catalanes.