Els bastoners a Catalunya

El ball de bastons representa un combat entre dos bàndols. És conegut a diferents pobles d'Europa (Països Baixos, Anglaterra) i molt popular a Catalunya, on els bastons acostumen a ser curts i gruixuts. Les colles de bastoners són els grups de dansaires que executen els balls de bastons. Aquesta dansa, entesa com un conjunt de balls que usen un bastó o dos fent-los picar al ritme de la música, amb particularitats definides a cada indret.

El ball ha estat molt present en multitud de celebracions i festes al llarg de la història. Aquest fet ha suposat que en l'actualitat hi hagi diferents tipologies d'indumentària, de coreografies i de músiques així com d'acompanyaments musicals.

No hi ha acord entre els estudiosos a fixar la procedència d'aquesta dansa. Alguns opinen que és d'origen grec, altres que cal remuntar-se a antics ritus agraris prehistòrics, però la teoria més estesa apunta als balls d'espases com a origen possible.

A Catalunya la primera referència documental coneguda d'un ball de bastons és del segle XII. Concretament del 1150, al banquet de noces de Berenguer IV amb Peronella d'Aragó, on va representar-se un ball de bastons. Els balls de bastons narren en forma de dansa la lluita entre dos bàndols, que es distingeixen pels colors del faldellí i del mocador.

Actualment, el ball de bastons pot considerar-se com la dansa més estesa al territori català, part del seu èxit rau en que és una activitat intergeneracional on hi participen persones de totes les edats. Hi ha més de cinquanta colles i grups associats a la Coordinadora de Balls de Bastons de Catalunya.